La Plataforma per la Llengua ha constatat que ni tan sols estant en funcions, el govern de l’Estat no ha aturat d’aprovar normatives i disposicions que imposen el castellà i deixen de banda qualsevol altra llengua, fins i tot en aquells territoris en les quals són pròpies, com és el cas del català a Les Illes Balears, Catalunya o al País Valencià. Aquesta conclusió s’extreu de l’informe 'Novetats legislatives del BOE en matèria lingüística durant el govern en funcions de Mariano Rajoy', elaborat per l’ONG del català, i que mostra l’actitud impositiva del castellà en detriment del català fins i tot en un període de govern en funcions, moment en què s’entén que l’administració ha d’evitar prendre decisions d’importància ideològica.

L’informe exposa que l’Estat espanyol ha assumit la imposició única del nacionalisme castellà tan plenament que pren decisions polítiques de caire discriminatori com a mers tràmits de caràcter tècnic i burocràtic. El document, fonamentat en la legislació publicada al BOE durant el govern en funcions des del desembre de 2015 fins a l’octubre de 2016, estudia els àmbits de la documentació, la imatge, el dret d'informació, l'ensenyament, l'etiquetatge i els requisits en la normativa i detecta fins a 52 decisions que imposen el castellà, cosa que demostra segons la Plataforma, «que aquesta llengua s’imposa com a requisit en tràmits i gestions quotidianes dels ciutadans i deixa de banda qualsevol tracte similar amb el català, que queda com a opcional o traduït».

Més de 100 normes que imposen el castellà en un any

A banda dels textos aprovats per un govern en funcions, la Plataforma per la Llengua també ha publicat un segon informe valoratiu de tota la normativa aprovada a l’Estat espanyol durant el 2015, sigui pel govern espanyol o pels executius autonòmics que també demostra l’asimetria a què es veuen subjectes les llengües castellana i catalana i que, en línies generals, protegeix els parlants del castellà mentre que en gran mesura ignora i minoritza, quan no directament vulnera, els drets dels catalanoparlants i dels usuaris del català en general.

En el report 'Novetats legislatives en matèria lingüística aprovades el 2015 que afecten els territoris de parla catalana', la Plataforma desgrana la legislació aprovada pel Parlament Europeu, l’espanyol i per les cambres autonòmiques del domini lingüístic català (legislació publicada al BOE, al DOGC, al DOGV, al BOIB i al BOA) i mostra amb xifres l’omnipresència del castellà en els requisits burocràtics per actuar en tota mena d’àmbits de la vida quotidiana. El Govern espanyol i Les Corts varen aprovar només el 2015 fins a 101 lleis que imposaven el castellà, tant on és llengua pròpia com on no ho és. A nivell internacional, la Plataforma ha constatat que «el Parlament Europeu va aprovar 44 reglaments que incentiven l’ús del castellà en tractar-se d’una llengua que és oficial, fet que deixa el català de banda. Aquesta és una més de les causes discriminatòries que té el fet que el català no sigui oficial d’Espanya i de la UE».

Als territoris de llengua catalana, els diferents parlaments varen compensar en part la desigualtat que imposava el BOE, si bé les normes aprovades s’emmarquen generalment en el limitat camp dels ajuts públics. Al País Valencià, part de la legislació pròpia, imposava el castellà sense preveure un tractament simètric per al català i que el Butlletí Oficial de l’Aragó (BOA) va ser especialment discriminador envers el català: de les 24 normes publicades al butlletí autonòmic, 22 obligaven el castellà i només 2 preveien ajuts al català.