cielo claro
  • Màx: 21.82°
  • Mín: 13.08°
21°

Santiago Espot es nega a declarar per la xiulada a l'himne espanyol

Considera que és una causa «polititzada»

El president de Catalunya Acció, Santiago Espot, a la imatge. | Europa Press

El president de Catalunya Acció, Santiago Espot, s'ha negat a declarar avui davant el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu que l' investiga per promoure la xiulada a l'himne espanyol durant l'última final de la Copa del Rei. «Aquesta és una causa completament polititzada», ha afirmat en declaracions als mitjans al final de la seva compareixença davant el magistrat.

Espot havia estat citat inicialment el passat 7 de novembre, dia en el qual va comparèixer però no va arribar a declarar perquè el seu advocat no havia tingut accés al sumari i no va poder preparar la seva defensa. El Jutjat Central número 4 l'ha cridat en compliment d'una ordre de la Secció Tercera de la Sala penal d'aquest òrgan, que li va obligar a reobrir una causa en la qual inicialment no veia delicte.

«La causa vulnera el meu dret d'expressió i és un xoc entre això i una protecció que es dóna a la simbologia de l'Estat i a la figura del seu cap i que no compartesc», ha explicat Espot.

El president de Catalunya Acció també s'ha mostrat sorprès pel canvi de criteri del Ministeri Públic que, en el cas de la xiulada de 2015, va recórrer la decisió d'Andreu d'arxivar quan una altra recerca per fets similars en la final de 2009 es va sobreseure amb la seva aquiescència.

«Els seus motius són que l'ambient institucional de Catalunya va ser diferent en 2015 i en 2009. El clima va canviar producte d'unes eleccions lliures que no estan impugnades, de la voluntat del poble de Catalunya de voler ser un Estat independent», ha indicat. «Això no s'aguanta de cap de les maneres», ha assenyalat.

«SI SOM 40 JA NO PODEM PROTESTAR»

En la seva opinió la causa demostra que només es permet protestar a un reduït nombre de persones. «Si som quatre, podem protestar, però si som 40 ja no podem protestar», ha dit i ha qualificat aquesta postura del Ministeri Públic de «sorprenent».

A més, ha assegurat que sense la intervenció del seu col·lectiu --que es va limitar a realitzar una «lectura política» del succeït en el partit,-- la xiulada s'hagués produït de totes maneres.

ES VA ARXIVAR UNA ALTRA XIULADA

La xiulada va tenir lloc en el partit que va disputar el Futbol Club Barcelona i l'Athletic Club de Bilbao en el Camp Nou i que va estar presidit pel cap de l'estat Felip VI. El magistrat instructor va decidir arxivar la recerca el passat mes de maig perquè els fets van ser «idèntics o pràcticament afins» als quals van succeir en 2009, quan va haver-hi una altra xiulada a l'himne d'Espanya en presència del Rei i amb la participació dels mateixos equips, i el procediment va ser arxivat amb el suport del fiscal.

No obstant això, la Secció Tercera de la Sala penal va obligar a Andreu a continuar amb la recerca de la possible comissió d'un fet delictiu i les persones que ho van dur a terme, estimant així el recurs que presentat per la Fiscalia, al que es van adherir Mans Netes i el partit polític VOX.

Els magistrats Alfonso Guevara, Antonio Díaz Delgado i Fermín Echarri van explicar llavors en el seu acte que «l'ambient institucional respecte a la independència de Catalunya en 2009, és molt diferent a la de 2015». «N'hi ha prou en veure com a fet notori, els esdeveniments i les decisions polítiques dels òrgans de Govern de Catalunya que s'han adoptat en els últims dos anys en ordre a aconseguir la independència de Catalunya respecte a Espanya», afirmaven en l'acte en el qual van ordenar la reobertura del cas.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per anticatalufet, fa mes de 7 anys

Vaya fachorro catalufo

Valoració:26menosmas
Per Santi "Calli" Es Pot, fa mes de 7 anys

La llei de Memòria històrica sembla no voler recordar personatges com Bosch Gimpera, que es va convertir en comissari polític de la Generalitat i responsable de purgues i assassinats a la Universitat de Barcelona. Vegem alguns exemples.
Josep Banqué i Feliu. (Barcelona 1870-1940). Filòleg clàssic, alcalde de Barcelona el 1923. Fou catedràtic de llengua i literatura gregues a la Universitat de Barcelona, i destituït per Bosch i Gimpera el 1936 i readmès el Juny de 1939 per les autoritats franquistes. L’estament universitari el va nomenar Vocal Associat representant d’aquesta institució a l’Ajuntament de Barcelona. Fou alcalde de Barcelona durant uns dies nomenat pe dictador Miguel Primo de Rivera.
Molts altres professors foren expulsats pels comissaris de la generalitat de la Universitat per tenir una ideologia allunyada d´ERC. Entre molts d´altres foren expulsats Miquel Barrera i Alsina (Professor de Química de la “Facultat de Ciències” de la Universitat de Barcelona i propietari del “Laboratorio Químico Industrial” del carrer Balmes. Fou readmès el 15 de Juny de 1939).
Marià Bassols i de Climent. (Figueres, 1903 – Barcelona, 1973. Llatinista. Des del 1932 fou Catedràtic de Filologia Clàssica en la Universitat de Barcelona, cessat de la Universitat pels comissaris polítics de la Generalitat per desafecte al règim, i rehabilitat amb la victòria franquista).
Lluís Maria Callís i Farriols. (Barcelona XX. Metge Forense, anatomopatòleg i catedràtic de Medicina a la Universitat de Barcelona. Militant tradicionalista i oficial de Sanitat, va participar a la guerra civil com voluntari a l´exèrcit franquista i fou conseller i cap de districte de “FET y JONS” a Barcelona des de 1946. Fou el forense nomenat per certificà la defunció de Lluís Companys i d´embalsamar el cos de Francesc Macià el Nadal de 1933).
Carles Cardenal i de Salas. (Barcelona, 1906 – 1959. Metge. Va exercir com a professor ajudant de Farmacologia des de 1934 a la Universitat de Barcelona Autònoma. El 1937 fou expulsat per les autoritats republicanes d´esquerres juntament amb d’altres ajudants de Medicina. Quan acabà la Guerra Civil va treballar a l’Hospital del Sagrat Cor i al servei de Dermatologia de l’Hospital Clínic. El 1948 es va reincorporar com ajudant de Dermatologia i malalties venèries a la Universitat).;
Tomàs Carreras i Artau (Girona, 1879 – Barcelona 1954. Filòsof, etnòleg, folklorista i polític. Catedràtic d’ètica a la Universitat de Barcelona des del 1912 i fins el 1949. El 1937 fou expulsat de la Universitat per Bosch Gimpera).
Lluís Carulla i Minguell (Metge i professor adjunt de la Universitat de medicina).
Vicenç Carulla i Riera. (Barcelona, 1896-1971. Metge radiòleg i dirigent polític dretà. Fou professor ajudant de la càtedra de Terapèutica del seu oncle Valentí Carulla, fou cessat pel comissari polític Bosch-Gimpera Entre 1939 i 1941 fou president del Col·legi de Metges de Barcelona).
Ferran Casadesús i Castells. (Barcelona, 1881-1972. Otorinolaringòleg. El 1926 va obtenir la càtedra de Otorinolaringologia a Barcelona, expulsat per Bosch i Gimpera i fou rehabilitat per les autoritats franquistes).
Ramon Casamada i Mauri. (Terrassa, 1874 – Barcelona, 1936. Farmacèutic. Catedràtic de Tècnica Física i Anàlisi Química de la facultat de Farmàcia, i degà de la facultat. Destituït del seu càrrec pel comissari-rector de la Universitat de Barcelona, el tristament famós Bosch-Gimpera, nomenat per la Generalitat de Catalunya, va desaparèixer a l´Octubre de 1936 a mans de milicians i assassinat).
Manuel Corachan i Garcia, (Xiva, 1881 – Barcelona 1942. Cirurgià. El 1933 fou nomenat professor de patologia quirúrgica de la Universitat Autònoma de Barcelona, col·laborà en la revista Monografies Mèdiques i col·laborà en la realització d’un diccionari de terminologia mèdica en català amb Humbert Torres i Barberà. El 1936 fou nomenat Conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, però en començar la guerra civil espanyola fou separat del seu càrrec per la Generalitat i el 1937 s’exilià primer a França i recolzar l´aixecament militar d´en Franco).
Ángel Antoni Ferrer i Cajigal. (Santander, 1886- Burgos, 1936. Metge i professor Universitari, de familia originària de El Papiol. El 1923 fou nomenat catedràtic d’Histologia i Anatomia Patològica de Barcelona, El 1929 fou nomenat degà de la facultat de Barcelona. El 17 d’agost de 1936 fou cessat per la Generalitat de Catalunya i el Ministeri com a professor de la universitat).
Josep Fuset i Tubià (Sueca 1871- Barcelona 1952. Ornitòleg. Autor del primer catàleg d’ocells a Catalunya. Fou catedràtic de Zoologia General de la Universitat de Barcelona des del 21 de maig de 1913 i deu anys més tard també de Biologia General y Zoografia de Vertebrades (1923) fins a la seva expulsió de la Universitat dictada per la República el 23 de juny del 1937).
Martí Garriga i Roca. (Barcelona, 1900 – 1979. Metge toco-ginecòleg i endocrinòleg. Va ser professor ajudant de Farmacologia de la Universitat de Barcelona des de 1934. El 1937 fou expulsat pel comissari polític republicà en Bosch-Gimpera, per desafecte al règim republicà).
Salvador Gil i Vernet (Vandellòs 1892 – Barcelona 1987. Metge uròleg i catedràtic de Medicina a la Universitat de Barcelona. L’any 1933, Gil Vernet fou nomenat catedràtic d’Urologia amb l’arribada de la Universitat Autònoma de Barcelona i Catedràtic d´Anatomia descriptiva i d´Embriologia. Expulsat per Bosch Gimpera). També foren expulsats de la Universitat catalana per ordre de Bosch i Gimpera en Luis Garcia de Valdeavellano (Catedràtic d’Història del Dret de Barcelona).
Diego Ferrer Fernández de la Riba (Metge i professor de la facultat de Medicina de Barcelona).
 Antonio de la Torre y del Cerro (Còrdova, 1878 – Madrid 1966. Historiador i catedràtic d’història d’Espanya a la Universitat de València el 1911 i a la Universitat de Barcelona del 1918 al 1939, on fou mestre de Jaume Vicens i Vives i Vice-rector de la Universitat de Barcelona).
Gonzalo del Castillo Alonso (Catedràtic de Dret Polític).
Eusebio Díaz González (catedràtic de Dret Romà).
Benito Fernández Riofrio (Catedràtic de Fitografia i Geografia Botànica de la Universitat de Ciències de Barcelona).
Emilio Jimeno Gil (Calatayud 1886- 1976. Catedràtic de Química inorgànica i rector de la Universitat de Barcelona).
Martiniano Martínez Ramírez (Catedràtic d´Història Universal des de 1903 i expulsat pel comissari Bosch Gimpera);

Valoració:19menosmas
Per yuan, fa mes de 7 anys

Que piel tan fina tienen los pancas... cuando ellos pitan un himno es libertad de expresion.. pero cuando en un bodrio digital como este alguien les recuerda lo fascistas y curtets que son se ponen hechos una furia y hablan de prohibir, denunciar, expulsar...

Valoració:13menosmas
Per Macià, fa mes de 7 anys

xiular, xiulada = siular, siulada

Valoració:-15menosmas
Per Pobleret, fa mes de 7 anys

Volia dir solatge, és clar. Per cert aquest govern, lider en corrupció, i el sr Rajoy cada vegada se pareixen més a Turquia i Erdogan en la seva obsessió prohibitiva i depuradora. Això comença a ser Turquenspain.

Valoració:-16menosmas
Per Pobleret, fa mes de 7 anys

Qualsevol expressió de llibertat es judialitzada per aquest govern lider en corrupció, que fins i tot vol prohibir els "memes". Per llogar-hi cadires! Al maig de 1968 je deien "prohibit prohibir"a França, però com que aquí estavem amb el Generalisimo es veu clar que encara ha deixat solalatge. ("poso" pels nostres amics trolls)

Valoració:-13menosmas
Per Espanyada, fa mes de 7 anys

La justícia espanyola es dedica en això.

Mariano agarramela con la mano.

Valoració:-9menosmas
Per Aneu a cagar!, fa mes de 7 anys

Ara tots la púrria feixista pancastellanists, ha invadir el diari.
Això Ès perquê tenen por.

Valoració:-13menosmas
Per toca ferro, fa mes de 7 anys

Vaja peça

Valoració:20menosmas
Per Salvador, fa mes de 7 anys

Se le podrá condenar, pero Espot ha cumplido con la ley, presentándose a declarar cuando estaba citado. Ha sido listo.Esa es la diferencia con la alcaldesa famosa de Berga, que irá a prisión y será inhabilitada.

Valoració:25menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente