El sindicat CCOO qualifica de «nyap pedagògic» l'esborrany de la revàlida filtrat als mitjans de comunicació. CCOO assegura que està ple d'errades i «copia i enganxa», però que conté indicacions concretes sobre el seu contingut. Així, cada prova tendrà entre dues i 15 preguntes, que podran ser d'opció múltiple amb una sola resposta correcta inequívoca; semiobertes; i obertes.

La revàlida d'ESO acabarà abans del 24 de juny, i la de Batxillerat acabarà abans del 10 de juny.

El resultat serà tengut en compte per a l'accés als estudis universitaris. A tal efecte, haurà de ser superior a 4 punts. En la qualificació d'accés, la revàlida comptarà un 40% i la nota mitjana de Batxillerat, un 60%. Per entrar a la universitat, aquesta nota ha de ser igual o superior a 5 punts.

No obstant això, la normativa dóna carta blanca als campus perquè preparin les seves pròpies proves, de manera que es romp el «districte únic». Com que cap campus estarà obligat legalment a reconèixer ni la nota de la revàlida ni les proves d'altres universitats, l'alumnat de 2n de Batxillerat no poden saber què i quants exàmens ha de preparar ni a quin preu.

En aquest sentit, la Federació d'Ensenyament de CCOO denuncia que els professors de 2n de Batxiller «no tenen la informació necessària per a preparar un curs l'èxit del qual depèn d'unes proves de les quals, vuit mesos abans, no se'n sap res».

Ideals d'aprenentatge conservadors

Malgrat la mala qualitat de l'esborrany, s'aprecien uns estàndards d'aprenentatge conservadors. Per exemple, el Ministeri d'Educació posa al mateix nivell el coneixment filosòfic, científic i teològic. A més els programes d'economia i empresa no fan referència al treball, ni a l'atur o la precarietat o a les polítiques públiques de benestar social. 

Segons CCOO, és possible que el caos en l'accés tengui per objectiu un descens de l'alumnat universitari «el que ajudaria al Govern espanyol a retallar bona part dels 4.000 milions d'euros que ha promès a Brussel·les amb el seu pla d'estabilitat».