El Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu ha condenado “sin ningún tipo de paliativos” los disturbios que tuvieron lugar el pasado lunes 17 de octubre en el Born Centro Cultural durante la inauguración de la exposición“Franco, Victoria, República. Impunidad y espacio urbano “. Rechazan “enérgicamente” la polémica interesada que se ha creado. “Y condenamos, también, el acto de vandalismo que ha tenido lugar la noche del jueves 20, cuando un grupo de personas ha tirado al suelo y ocasionado graves destrozos en la estatua ecuestre del dictador que se exhibía”, informó el PSUC en un comunicado.

Según el, El Born Centre Cultural es un espacio de reflexión histórica, dedicado a recuperar la memoria colectiva de toda la ciudadanía de Catalunya, y “no puede ser patrimonializado por grupos sectarios que dicen que hablan ‘en nombre de la nación’, y que pretenden convertir este espacio en una especie de santuario o ‘zona Cero’ del independentismo más insolidario y del nacionalismo pospujolista”.

El PSUC no acepta que, ahora, nadie le de clases de antifranquismo, “y menos desde concepciones nacionalistas excluyentes, o desde una visión sesgada y ucrónica de la Historia que quiere convertir la Guerra civil y la dictadura franquista en parte de una supuesta cadena de agravios de España contra Catalunya”.

El periodista Manuel Tarín Iglesias va explicar que el tinent general Pablo Martín Alonso va buscar durant la inauguració a l'escultor per presentar-lo a Franco. Viladomat s'havia amagat i quan el van localitzar respondre: "Parlo molt malament el castellà i no sabré què dir". Sembla que va ser suficient per eludir el compromís. La llegenda sobre l'estàtua ha anat molt més lluny. S'assegura que Viladomat va fer l'escultura en dues parts: cavall i genet. I que ho va justificar assenyalant que "si un dia ve la República se salvarà el cavall". Les fotos de l'estàtua després de la seva esfondrament semblen indicar
que efectivament era així.
Xavier Boada, amic de l'escultor i de la seva família, assegura que li va sentir explicar que a l'esquena del cavall va col·locar un gran cargol que s'unia amb el cul del genet i que el lloc escollit no va ser per atzar. Potser ara amb l'estàtua ja del tot destrossada convindria fer una anàlisi forense.
Franco va morir el 20 de novembre de 1975, dos mesos després dels últims afusellaments, i l'estàtua va seguir al pati del castell de Montjuïc onze anys més. L'únic incident es va produir en 1985 quan un grup de joves van burlar la vigilància i la van pintar
de rosa. El 1986 una grua la va traslladar a l'interior del Museu Militar i no va ser fins al 2001 quan es va portar al magatzem. En una d'aquestes operacions se li va haver de tallar una cama (del genet) perquè passés per la porta, però es va tornar a soldar.
El 31 de març de 2008, de nit, es va traslladar des del magatzem del museu a un altre magatzem municipal a Nou Barris. I allà va estar fins que a l'agost del 2013 en una comprovació rutinària es va descobrir que el cap havia estat tallada. Es va denunciar als Mossos, però mai es va trobar el culpable, ni el cap. El diari ABC, que va revelar la notícia, va publicar pocs dies després:
"Busquen entre col·leccionistes el cap de l'estàtua de Franco".
En el mateix Born, es pot veure l'exposició Aixó em va passar. De tortures i d'impunitats (1960-1978), on s'explica el cas de Timoteu Buendía Gómez que, el 1964, estant en un bar i en veure aparèixer a Franco a la pantalla de televisió no va poder reprimir uns insults. Va ser condemnat a deu anys de presó.

El que subscriu no ha estat mai franquista, més aviat sempre va posar objeccions al Règim, però vist el vist, l'antifranquisme de segona o tercera generació em sembla una cosa profundament patètic.
D'una banda un argentí, Pisarello, que no sap ni què és Espanya li dóna per humiliar al franquisme amb una estàtua decapitada del general. Tot això per il·lustrar una exposició al Born.
Però com el Born, s'ha convertit en propietat privada del nacionalisme i la seva 1714 joiós, no volen que s'utilitzin per a res més.
Així, entre idiotes i curts mentals, s'ha embolicat. Els independentistes s'han carregat una escultura eqüestre degollada que era per humiliar al franquisme. Qui ho entengui que ho compri.
El més trist és la incapacitat de la societat catalana de reflexionar sobre el que està passant. En aquest cas l'exposició i el franquisme és l'excusa per veure qui es queda amb el Born: o els nacionalistes o els podemitas. La història els importa un pebrots.
Tampoc ningú vol recordar per què franc va ser rebut massivament a Barcelona ia Catalunya cada vegada que s'acostava per aquestes terres.
Tampoc es recorden dels gairebé 9000 assassinats a Catalunya durant el govern de Companys, dos centenars de milers que van fugir, la fam, terror, .. i sense comptar els milers de catalanistes que es van passar al franquisme (en aquest bloc prou posar al buscat "catalanista" i "franquista") i trobarà uns quants).
El que s'ha dit, mai he estat franquista, però em repugna l'antifranquisme de posa, postureo, facilón. El que és pitjor, que bona part de l'elit catalanista i socialista catalana amagui els seus orígens familiars franquistes.

Dídac Valens: Jo també sé de que parlo.Clar que a Catalunya hi havia gent molt franquista,però tota la congregació de gent i el to festiu era una "pantomima"A una bona colla entre ells algun fill de familia benestant uns dies abans i fins que havia marxat en Franco els tancaven a la garjola.

NO FUERON CAPACES DE MATAR A FRANCO. HUBO DE SUCUMBIR POR LOS SIGUIENTES DIAGNÓSTICOS FINALES DE SU MORTAL ENFERMEDAD:

Enfermedad de parkinson
Cardiopatía isquémica con infarto agudo de miocardio anterroseptal y de cara diafragmática.
Úlceras digestivas,agudas,recidivantes, con hemorragias masivas reiteradas.
Peritonitis bacteriana.
Fracaso renal agudo.
Tromboflebitis ileo-femoral izquierda.
Bronconeumonía bilateral aspirativa
Schock endotóxico.
Parada cardíaca.

Firmado : Dr.Vicente Pozuelo Escudero y 33 más.

Pel que fa a la dictadura franquista, tot i donar la raó a Puig en molt del que diu, les estadístiques de l'article ja mostren el benefici dels industrials catalans amb ella. La dècada dels seixanta és coneguda com la gran era del desenvolupament econòmic espanyol, les taxes de creixement del PIB en termes reals es van situar en una mitjana del 7 per 100 anual, un creixement econòmic que no s'havia registrat fins llavors durant el segle XX , i que no es tornaria a repetir en el futur. Si la comparació es fa exclusivament amb els països mediterranis i en termes de creixement de la
producció industrial durant el decenni de 1960, el ritme d'avanç espanyol, resulta similar al d'Itàlia, Grècia i Iugoslàvia. El 1974, la renda per càpita espanyola era el 79% de la mitjana d'Europa Occidental, abans de l'ampliació en 2004 superava ja el 90% de renda per càpita mitjana.

http://es.wikipedia.org/wiki/Historia_econ%C3%B3mica_de_Espa%C3%B1a#El_desarrollismo

En vida, no se atrevieron a nada, ni siquiera se marcharon al maquis ni se atrevieron contra su persona ni contra el Jefe del Estado impuesto por él. Ahora se atreven con una estatua que no representa nada. A ello lo llamo yo COBARDÍA.

dic:

L'any 1966 jo vivia a Barcelona i vaig tenir ocasió al juliol de veure a Franco en una de les visites, al Tibidabo ia la Residència Sanitària de la Vall Hebron i Santa Creu i Sant Pau, amb moltíssima gent congregada a l'efecte i en un ambient festiu .

Sé del que parlo. El Dictador tindria la seva, però al Tibidabo ho vaig veure sota pal·li i amb importants mesures de seguretat.

Per a "fora":
En Franco primer posava les fábriques a Catalunya, i llavors hi enviava els obrers andalussos y extremenys perquè la castellanitzassin totalment.
Que ho vaig viure!

@fora: La SEAT es va instal-lar a Catalunya perquè va ser la condició que van posar els inversors.En Franco la volia instal-lar a Burgos o Valladolid.
I si hagués estat com dius,no treu que fos un assassí.
Ets una mica ignorant si creus que la gent anava a retre-l´hi honors per gust.Tindries de saber que no era com ara,que hi ha manifestacions per tot i cadascú va a la que vol.Abans de comentar segons què pensaho.Així no faràs el ridicul.