El fiscal anticorrupció Pedro Horrach, que investiga el cas Nóos, ha concedit una entrevista a l'edició espanyola de la revista americana 'Vanity Fair'.

Horrach ha afirmat que no hi ha proves que la infanta Cristina conegués l'origen delictiu dels doblers de l'empresa Aizoon que va utilitzar per a despeses personals, i que «una altra cosa és la valoració ètica» que es pugui fer de la seva actuació.

Horrach ha negat ser el defensor de la filla del rei, assegurant que «la infanta Cristina la defensen els mateixos fets», no ell. En aquest context, ha assenyalat que «la majoria» dels mitjans de comunicació «s'han posicionat en aquest cas» i entenen que la senyora Cristina «ha de ser copartícip de tots els delictes que se li imputen al seu marit», Iñaki Urdangarin.

El fiscal ha insistit que, per seure algú a la barra, ha de tenir unes «garanties» que li permetin provar que aquesta persona ha comès un fet delictiu determinat. «Com que no les tinc, no ho faig», ha tancat.

L'única dada és que la infanta era sòcia
La infanta i el seu marit són copropietaris d'Aizoon, una societat que està sent investigada per presumptament haver servit de 'tapadora' per, a través de factures falses, blanquejar fons procedents de l'Institut Nóos, entitat que rebia fons públics.

Segons ha explicat el fiscal, «en una família normal l'esposa no coneix necessàriament els embolics econòmics del seu cònjuge», i més «mai s'ha vist un soci no administrador d'una empresa estar imputat per un delicte fiscal».

«Quan hi ha un delicte fiscal, vas als que gestionen l'empresa, als altres no els toques. Aquí, amb la infanta, només disposem d'una dada: que era sòcia de l'empresa», ha afegit.

Respecte als doblers d'Aizoon amb què la infanta va pagar viatges i la reforma de casa seva, entre altres coses, Horrach ha indicat que si no s'assoleixen els 120.000 euros anuals, no és delicte. Per imputar, ha afegit, ha d'haver « una prova mínima que ella conegués l'origen delictiu d'aquests diners», i « només ho podríem provar si li preguntéssim a ella i ens digués que sí».

«Un pot suposar moltes coses», però « per imputar jo necessito alguna cosa al que agafar-me », ha subratllat. Quant a la « valoració ètica» de l'actuació de la Infanta, que « pot ser reprovable», Horrach ha dit que ell no la farà.

Pel que fa a la signatura de la senyora Cristina que figura en l'acta d'una reunió d'Aizoon, el fiscal ha indicat que, normalment, en les empreses petites «les juntes generals mai se celebren». «Són fictícies i se signen amb un nivell de confiança absolut perquè es tracta de gent amiga, estimada i propera», i «això és el que hi ha al cas de la Infanta», ha afirmat.

No hi ha proves testificals ni documentals
Horrach també ha cridat l' atenció sobre el fet que, malgrat que la instrucció del cas va començar fa tres anys i ja s'han practicat unes 600 declaracions, només una persona ha declarat haver vist la Infanta a l'Institut Nóos, concretament «perquè va anar a recollir el seu marit per anar a buscar els nens ».

« Si durant totes les proves testificals ningú ha implicat la Infanta ni hi ha proves documentals que acreditin no només la participació, que ja està descartada, sinó el coneixement d'activitats il·legals que es duien a terme, jo puc suposar molt, però he de poder provar » i « en aquest cas no puc», ha insistit .

No ha rebut pressions
D'altra banda, el fiscal del cas Nóos ha negat haver rebut pressions, assegurant que «es treballa sempre amb les mans lliures». Segons ha precisat, només ha rebut dues trucades de la Fiscalia General, i va ser per preguntar-li si necessitava «protecció o ajuda», concretament arran de l'aparició d'uns articles on s'assegurava que el CNI estava investigant que fa dos anys es va dir que podia haver-hi una investigació privada encarregada per «algú».