El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha plantejat aquest dijous a les comunitats autònomes, en el marc de la Conferència General de Política Universitària, l'augment de les taxes de matrícula universitàries. En diverses ocasions, el titular d'Educació, José Ignacio Wert ha indicat que són les més baixes d'Europa i que el fet que es financi el 85 per cent és, segons el seu parer, com dotar tot l'alumnat d'una beca.
També s'ha acordat pal·liar el forat de 3.000 milions d'euros que suposa la taxa d'abandonament universitària i el cost dels títols amb poca demanda. Tant el ministre com l'informe de la Fundació BBVA alerten que en un 29 per cent de les titulacions el nombre d'alumnes de nou ingrés és inferior a 40.
"Gairebé la quarta part dels títols tenen una massa crítica inferior al mínim d'eficiència que es considera en les comparacions internacionals", va avisar el ministre en l'últim Consell de Ministres. "No es tracta de si sobren alumnes o universitats sinó d'una cosa que és evident i és que l'ajust entre alumnes i oferta dista de ser òptim", va afegir.
Investigar més o fer més classes
En la reunió d'aquest dijous entre el ministre d'Educació i els consellers del ram també s'ha previst augmentar les hores de docència dels professors universitaris que no investiguen, ja que cobren per això, segons han informat fonts governamentals.
Aquesta és una resposta a la "ineficiència" que suposa, segons indicà Wert, a l'últim Consell de Ministres, que una proporció "molt elevada del professorat no està investigant ni generant coneixement".
Un informe de la Fundació BBVA sobre la situació de la universitat presentat dimarts confirma l'avís del ministre i assenyala que una de les "principals ineficiències" del sistema universitari rau en el pagament de temps per a investigació a tot el professorat estable, malgrat que menys de la meitat acredita resultats en aquesta activitat regularment.
Indica també que fins a 2009 just un de cada cinc professors tenia reconeguts tots els trams d'investigació, coneguts com a 'sexenis', i, en conjunt només s'ha reconegut el 43,7 per cent d'aquests sexenios potencials. D'aquesta forma, l'estudi esmentat conclou que "la major part del professorat no assoleix aquest reconeixement per la seva productivitat investigadora, ni respon als incentius professionals i econòmics que ell mateix ofereix".
Així mateix, adverteix de les diferències "substancials" entre categories professionals: el 69,5 per cent dels catedràtics d'universitat investiga regularment davant el 40,6 per cent dels professors titulars, el 21 per cent de catedràtics d'escola universitària i el 4,9 per cent de titulars d'escola universitària.
A la llum d'aquestes dades, l'informe proposa revisar la idea que tot el professorat estable realitzi activitats docents i investigadores i s'assigni a cada un la tasca efectiva, avaluant els resultats de la mateixa. És més, també proposa que les universitats s'especialitzin en docència o investigació i transferència de coneixement i avaluïn la qualitat del personal i institucions a l'hora d'assignar els recursos.
"Els resultats superen l'esforç públic"
Per la seva banda, la Conferència de Rectors d'Universitats Espanyoles (CRUE) ha defensat a un comunicat que encara que existeix un clar desajustament entre recursos públics emprats i els resultats obtinguts per la docència, la investigació i transferència del coneixement, segons el seu parer, aquests últims són "proporcionalment molt superiors a l'esforç públic realitzat".
Els rectors subratllen que les dades disponibles, contrastades per diferents organismes nacionals i internacionals no permeten compartir ni el diagnòstic ni moltes de les afirmacions realitzades pel titular d'Educació.
A docència, indiquen, el 79 per cert dels estudiants que inicien els seus estudis finalment obtenen un títol universitari quan la mitjana de l'OCDE és del 70%, i recorden com arran de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) s'ha produït una "clara millora" del rendiment acadèmic, malgrat haver realitzat l'adaptació "amb un esforç inversor clarament inferior al d'altres països".
Sobre a la producció científica espanyola, la CRUE assenyala que Espanya va experimentar un creixement del 80 per cent entre 1997 i 2008, fins a constituir el 3,4 per cent de la producció científica mundial, "realitzant-se dues terceres parts d'aquest percentatge a les universitats".
Admet que la contribució a les patents mundials és molt poca, un 0,8 per cent, però defensa que el percentatge de patents espanyoles que prové del sector universitari és el segon més alt del món.
