El Tribunal Suprem acordà per unanimitat, passades les 22.00 hores d'ahir, no admetre a tràmit el recurs presentat per Izquierda Unida (IU), ja que considerà que mancava de "legitimació" per impugnar la decisió de la Junta Electoral Central, segons fonts de l'Alt Tribunal.

La coalició sol·licitava la suspensió cautelar de la decisió adoptada per la Junta Electoral Central (JEC) per la qual es declaraven "contràries a la legislació" les concentracions del moviment 15-M previstes per al cap de setmana. A causa de la decisió del Suprem, Izquierda Unida decidí presentar a darrera hora d'ahir un recurs d'empara davant el Constitucional.

D'altra part, la Sala Segona del Tribunal Constitucional també rebutjà l'admissió a tràmit del recurs presentat per l'advocat murcià José Ríos Bravo en contra de la prohibició de la realització de manifestacions a les diferents places espanyoles durant la jornada de reflexió i el dia de les eleccions. L'Alt Tribunal argumentà que el demandant no va exhaurir els recursos de la via judicial perquè no acudí abans al Suprem.

Tot i la decisió del Suprem, el moviment ciutadà 15-M optà per la resistència passiva i decidí mantenir les seves concentracions, encara que Interior confirmà que la Policia no les dissoldrà. Passades les vuit de l'horabaixa, un dels portaveus de la protesta va comunicar per megafonia a les persones concentrades a la Puerta del Sol, on es calcula que n'hi havia unes 16.000, que la Policia li havia comunicat que no intervindria per desallotjar-los. El seu anunci va ser respost pels concentrats amb crits de "No ens n'anam".

Igual que a Madrid, a la resta de ciutats espanyoles, la Policia i les forces de seguretat autonòmiques, com els Mossos d'Esquadra (Catalunya) o l'Ertzaintza (País Basc), varen manifestar la intenció de no desallotjar els manifestants, sempre que no s'alteri el desordre públic.

Així les coses, milers de persones continuaran avui participant en les concentracions, al marge de la decisió del Suprem.
A la mobilització de Sol s'uneixen la majoria de les protestes que es mantenen en altres ciutats de l'Estat, que també han decidit continuar durant la jornada de reflexió.

Interpretació de la llei

El Govern s'empara en la interpretació que fa de la legislació espanyola i la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), segons les quals no es permet dissoldre una manifestació pacífica, encara que aquesta no estigui autoritzada, segons van informar fonts de l'Executiu.

Les mateixes fonts recorden que cal tenir present, a l'hora de prendre qualsevol decisió sobre això, la Llei de seguretat ciutadana, el dret de reunió i sentències del TEDH en les quals es demana als poders públics que tinguin "especial tolerància" quan la protesta no és violenta. Segons la legislació i la jurisprudència recopilada per l'Executiu, després de la decisió adoptada dijous per la Junta Electoral Central de prohibir les concentracions i manifestacions del moviment 15-M en les jornades de reflexió i votació, l'actuació de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat s'ajustarà plenament a la legalitat, que no permet a l'autoritat governativa la "dissolució automàtica" de les concentracions que es desenvolupin sense autorització.

En concret, les esmentades fonts del Govern apel·len a l'article 16 de la Llei orgànica sobre protecció de la seguretat ciutadana, segons la qual l'Executiu podrà recórrer a les Forces i als Cossos de Seguretat de l'Estat "per tal de dissoldre, de la manera menys perjudicial possible, les reunions en llocs de trànsit públic i les manifestacions en els supòsits previstos en l'article 5 de la Llei orgànica reguladora del dret de reunió".