nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
12°

El pare de Diego Salvà envia una carta a ZP

El pare del guàrdia civil assassinat per ETA a Palmanova diu que deixar sortir els presos “és fer més víctimes les víctimes”

44848

Els pares de Diego Salvà, durant l'enterrament l'estiu del 2009.

Antoni Salvà, pare de Diego Salvà, un dels dos guàrdies civils assassinats l'any passat per ETA a la localitat mallorquina de Palmanova, ha subratllat que la sortida de la presó de presos d'ETA "fa que les víctimes siguem més víctimes", referint-se així al cas de Txelis, que podrà sortir de la presó diverses hores al dia, tal com ha aprovat el jutge de vigilància penitenciària de l'Audiència Nacional, José Luis Castro.

Salvà va fer aquestes declaracions el mateix dia que envià una carta oberta al president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, a través de diversos mitjans de comunicació en la qual li recorda la conversa que va mantenir amb ell després de la mort del seu fill, en la qual ZP es va comprometre que els assassins de Salvà i Sáenz de Tejada no es creuarien al carrer amb els familiars de les víctimes, ja que serien empresonats i no sortirien.

Tanmateix, assegurà que li provoquen "molta preocupació" mesures com l'aplicada a Txelis, mentre subratllà que si surten al carrer s'haurien de tractar les víctimes del terrorisme igual que les dones maltractades, amb ordre d'allunyament, segons la qual els etarres no poguessin costar-se mai a les víctimes. "És massa dur creuar-se amb ells", remarcà, mentre manifestà que el final d'ETA no "el desitja ningú més que nosaltres". Advertit que la "clau" de tot el procés del final de la banda terrorista és acabar amb la "escola d'odi" que hi ha en alguns sectors del País Basc.

D'altra banda, considerà que qualsevol tipus de negociació amb ETA serà una "gran equivocació", ja que, segons el seu parer, els seus membres són "gàngsters", tal com, segons la seva opinió, es va demostrar en la darrera treva de la banda, que va concloure amb la bomba a l'aparcament de la T-4 a Barajas.

Carta oberta

A la carta que Antoni Salvà envià a diversos mitjans i dirigida a Zapatero li recorda la conversa que van mantenir davant dels cadàvers del seu fill Diego i del seu amic Carlos Sáenz de Tejada en la qual va dir textualment al president del Govern: "En aquest moment tinc una preocupació: si no tinc un càncer i visc 20 anys "veuré jo els assassins del meu fill i de Carlos pel carrer?", podré creuar-me amb ells?". Així, en la mateixa missiva, Salvà recorda que la resposta de Zapatero va ser "taxativa" en el sentit que va dir que "això no succeirà". "Tanta sort que a les víctimes de Txelis no els va donar la seva paraula, perquè aleshores vostè no era president. Com que confiï totalment en la seva paraula, en cas que siguin detinguts esper que no em succeeixi el mateix que a aquestes víctimes", recalca Salvà, a part d'agrair el suport rebut.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per sineuè, fa mes de 12 anys
Amb una cosa re molta raó en Salvà, i és que és molt dur creuar-se pes carrer amb els botxins dels teus familiars. I això ho saben molt bé a Sineu i altres pobles en que els familiars de les víctimes dels falengistes han hagut de soportar més de quaranta anys la presència, i fins i tot les bravates dels botxins.
Valoració:1menosmas
Per Es mel·loro., fa mes de 12 anys
A Joan: Diana!
Valoració:0menosmas
Per Joan, fa mes de 12 anys
mall, precisament el que volia dir jo es això, que Espanya ni accepta ni vol reconeixer la diversitat de la península ibèrica, i sino la vol reconeixer, l'únic camí que queda es la independència, efectivament. Però aquesta independencia avui dia es molt dificil que es dugui a terme, i no m'estic referint ja només a que Espanya ho faria impossible, sinó que m'estic referint a nivell del poble, tant de catalunya com de les illes balears, perquè en el seu moment el franquisme va ser molt llest en implantar industria hotelera a Mallorca, i industria general a Catalunya (per exemple la fàbrica seat, i d'altres marques importants); segons s'ha sabut, el franquisme no va fer això per enriquir Mallorca i Catalunya, no, sinó per atreure grans bosses de població de les zones més deprimides de l'Espanya dels anys seixanta, es a dir, Andalussia, Extremadura, i Murcia bàsicament (amb l'afegit de que amb el pas dels anys, aquestes zones s'han enriquit amb els impostos de catalans i balears), amb la intenció d'espanyolitzar la societat, ja que fins aquell moment només havien pogut espanyolitzar les institucions, i necessitaven fer-ho també amb el poble de a peu. Aquesta forta inmigració que varem rebre durant la dècada dels seixanta i primera meitat dels setanta, tant a Catalunya (bàsicament a Barcelona i a la seva àrea metropolitana), com a tota Mallorca, i afegint després la seva descendència (fills, nets, nebots...), fà que hi hagi un % considerable de població que no vulgui deixar de ser espanyola ,molt més a Mallorca que no a Catalunya, on sí que hi ha part d'aquests inmigrants espanyols, o fills d'inmigrants espanyols, que es senten catalans i volen la independencia; d'altres es senten tant catalans com espanyols i volen una Espanya federal, i d'altres només es senten espanyols; aquest darrer % es el gruix que destaca en massa entre la inmigració espanyola que va arribar a Mallorca, i la seva descendència, amb un despreci absolut cap a tot el que sigui mallorquí (crec que tots sabem de que estic xerrant), aquest sector de població representa un % considerable dels que seran els votants del PP de'n Bauza, i que al mateix temps son evidentment fervents seguidors del circulo balear. Per tant com deia, de no haver "patit" aquesta forta inmigració d'aquelles zones del sud d'espanya (que enlloc de donar com a resultat un fenomen positiu, el que ha fet es apallissar la nostra llengua i la nostra identitat en general), la independencia seria més que factible, però aquesta inmigració no ha volgut integrar-se de cap de les maneres, ni respectar al poble que l'ha acullit, tenint tota la legislació espanyola al seu favor per a que així sigui.
Un altre fet, ja més a nivell politic que no social, es que si en el seu dia, a Espanya hagués seguit governant la republica (com havien decidit les urnes), i no hi hagues hagut un grup molt nombrós de militars que no volien la democràcia, i que conseqüentment feren un aixecament militar per derrocar la república, la historia posterior s'hagues escrit d'una altra manera (es a dir, sinó s'hagues violat el seu decurs normal), i avui dia, la peninsula ibèria, com a mínim, seria un Estat Federal, on es respectarien tots els seus països, llengües, i cultures. L´únic però que ha aconseguit ser un país normal i lliure, es Portugal. I si ens remuntam encara més alluny, podriem parlar del senyor Felip V que també es va pixar a damunt de la Corona d'Aragó, però estaria aqui escrivint fins demà, i tampoc es plà.
Valoració:0menosmas
Per filoctetes, fa mes de 12 anys
Informació esbiaxada, manipulada, amagada, total: opinió pública. I així els Mass Media dominants ens voleu fer engolir tractaments informatius on si a Txetxenia parlau de "grups de ressistència" a Euskalherria els batiau de "terroristes".
Valoració:0menosmas
Per mall, fa mes de 12 anys
Joan, la majoria dels espanyols volen, senten i pensen que Espanya és la seva nació, no un Estat plurinacional.
La majoria de catalans no castellanistes són independentistes, no federalistes.
Per això és més realista la independència que no una reforma federal d'Espanya, una idea utòpica fora del món viable.

A una taula hi havia dues persones que volien menjar, una forqueta i un ganivet. Una tenia la forqueta, l'altra el ganivet i totes dues esperaven que l'altra amollàs el seu cobert per tenir-los tots dos i poder menjar.
Valoració:0menosmas
Per Jaume, fa mes de 12 anys
En la conferència de Sir Alec Reid, que va mediar i va aconseguir resoldre el conflicte a l'Ulster, record una cosa que va dir.
Que per aconseguir la pau les dues parts han de cedir.
Està clar que els que més hi han perdut són les víctimes i els familiars de les víctimes.
Però cal passar pàgina.
Deixar sortir els presos és evitar que en el futur hi pugui haver més víctimes.
Valoració:2menosmas
Per Joan, fa mes de 12 anys
Efedtivament Cesc, jo sempre he opinat com tú envers la problemàtica del terrorisme d'Eta, però efectivament la nació espanyola té aquest sentiment d'unitarisme absolut i no vol reconeixer la diversitat dels pobles, nacions, i llengües de la que esta composta, i només reconeix al poble castellà, que ademés el deixa acomodar.-se a tota la peninsula iberica, prohibint i legislant contra els demes pobles a la seva propia casa. Basta veure el que va fer amb l'Estatut de Catalunya, un estatut que no parlava ni d'autodeterminació ni de independència, sinó de drets bàsics d'un poble, i de drets humans fins i tot diria jo; tot i això, fou derogat. Fins que no es reconeixi l'Espanya real, que es l'Espanya de la diversitat, i per tant una Espanya Federal, serà molt dificil acabar amb tot això.
Valoració:6menosmas
Per cesc, fa mes de 12 anys
L'error de base de l'anomenat conflicte basc és reduir-lo a un conflicte entre ETA i Espanya, quan, en realitat, es tracta d'un conflicte entre la nació basca i la nació espanyola. Això, lògicament, no significa ni molt menys que tots els bascos s'identifiquin amb ETA ni que tots els espanyols siguin contraris a una negociació per posar fi a la violència -si hi ha algú en aquest món que desitja la pau al País Basc són els mateixos bascos-, però explica les raons per les quals ETA té mig segle d'existència. La solució, per tant, vista a través del sentit comú, sembla senzilla: n'hi hauria prou que ambdues parts s'asseguessin a negociar. Però no serà possible sense que ETA i el govern espanyol tinguin també la generositat de cedir en punts considerats fins ara innegociables. N'hi hauria prou, per exemple, que ETA lliurés les armes i que el govern espanyol acceptés el dret a l'autodeterminació del poble basc.

Valoració:9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente