Amb una cosa re molta raó en Salvà, i és que és molt dur creuar-se pes carrer amb els botxins dels teus familiars. I això ho saben molt bé a Sineu i altres pobles en que els familiars de les víctimes dels falengistes han hagut de soportar més de quaranta anys la presència, i fins i tot les bravates dels botxins.

A Joan: Diana!

mall, precisament el que volia dir jo es això, que Espanya ni accepta ni vol reconeixer la diversitat de la península ibèrica, i sino la vol reconeixer, l'únic camí que queda es la independència, efectivament. Però aquesta independencia avui dia es molt dificil que es dugui a terme, i no m'estic referint ja només a que Espanya ho faria impossible, sinó que m'estic referint a nivell del poble, tant de catalunya com de les illes balears, perquè en el seu moment el franquisme va ser molt llest en implantar industria hotelera a Mallorca, i industria general a Catalunya (per exemple la fàbrica seat, i d'altres marques importants); segons s'ha sabut, el franquisme no va fer això per enriquir Mallorca i Catalunya, no, sinó per atreure grans bosses de població de les zones més deprimides de l'Espanya dels anys seixanta, es a dir, Andalussia, Extremadura, i Murcia bàsicament (amb l'afegit de que amb el pas dels anys, aquestes zones s'han enriquit amb els impostos de catalans i balears), amb la intenció d'espanyolitzar la societat, ja que fins aquell moment només havien pogut espanyolitzar les institucions, i necessitaven fer-ho també amb el poble de a peu. Aquesta forta inmigració que varem rebre durant la dècada dels seixanta i primera meitat dels setanta, tant a Catalunya (bàsicament a Barcelona i a la seva àrea metropolitana), com a tota Mallorca, i afegint després la seva descendència (fills, nets, nebots...), fà que hi hagi un % considerable de població que no vulgui deixar de ser espanyola ,molt més a Mallorca que no a Catalunya, on sí que hi ha part d'aquests inmigrants espanyols, o fills d'inmigrants espanyols, que es senten catalans i volen la independencia; d'altres es senten tant catalans com espanyols i volen una Espanya federal, i d'altres només es senten espanyols; aquest darrer % es el gruix que destaca en massa entre la inmigració espanyola que va arribar a Mallorca, i la seva descendència, amb un despreci absolut cap a tot el que sigui mallorquí (crec que tots sabem de que estic xerrant), aquest sector de població representa un % considerable dels que seran els votants del PP de'n Bauza, i que al mateix temps son evidentment fervents seguidors del circulo balear. Per tant com deia, de no haver "patit" aquesta forta inmigració d'aquelles zones del sud d'espanya (que enlloc de donar com a resultat un fenomen positiu, el que ha fet es apallissar la nostra llengua i la nostra identitat en general), la independencia seria més que factible, però aquesta inmigració no ha volgut integrar-se de cap de les maneres, ni respectar al poble que l'ha acullit, tenint tota la legislació espanyola al seu favor per a que així sigui.
Un altre fet, ja més a nivell politic que no social, es que si en el seu dia, a Espanya hagués seguit governant la republica (com havien decidit les urnes), i no hi hagues hagut un grup molt nombrós de militars que no volien la democràcia, i que conseqüentment feren un aixecament militar per derrocar la república, la historia posterior s'hagues escrit d'una altra manera (es a dir, sinó s'hagues violat el seu decurs normal), i avui dia, la peninsula ibèria, com a mínim, seria un Estat Federal, on es respectarien tots els seus països, llengües, i cultures. L´únic però que ha aconseguit ser un país normal i lliure, es Portugal. I si ens remuntam encara més alluny, podriem parlar del senyor Felip V que també es va pixar a damunt de la Corona d'Aragó, però estaria aqui escrivint fins demà, i tampoc es plà.

Informació esbiaxada, manipulada, amagada, total: opinió pública. I així els Mass Media dominants ens voleu fer engolir tractaments informatius on si a Txetxenia parlau de "grups de ressistència" a Euskalherria els batiau de "terroristes".

Joan, la majoria dels espanyols volen, senten i pensen que Espanya és la seva nació, no un Estat plurinacional.
La majoria de catalans no castellanistes són independentistes, no federalistes.
Per això és més realista la independència que no una reforma federal d'Espanya, una idea utòpica fora del món viable.

A una taula hi havia dues persones que volien menjar, una forqueta i un ganivet. Una tenia la forqueta, l'altra el ganivet i totes dues esperaven que l'altra amollàs el seu cobert per tenir-los tots dos i poder menjar.

En la conferència de Sir Alec Reid, que va mediar i va aconseguir resoldre el conflicte a l'Ulster, record una cosa que va dir.
Que per aconseguir la pau les dues parts han de cedir.
Està clar que els que més hi han perdut són les víctimes i els familiars de les víctimes.
Però cal passar pàgina.
Deixar sortir els presos és evitar que en el futur hi pugui haver més víctimes.

Efedtivament Cesc, jo sempre he opinat com tú envers la problemàtica del terrorisme d'Eta, però efectivament la nació espanyola té aquest sentiment d'unitarisme absolut i no vol reconeixer la diversitat dels pobles, nacions, i llengües de la que esta composta, i només reconeix al poble castellà, que ademés el deixa acomodar.-se a tota la peninsula iberica, prohibint i legislant contra els demes pobles a la seva propia casa. Basta veure el que va fer amb l'Estatut de Catalunya, un estatut que no parlava ni d'autodeterminació ni de independència, sinó de drets bàsics d'un poble, i de drets humans fins i tot diria jo; tot i això, fou derogat. Fins que no es reconeixi l'Espanya real, que es l'Espanya de la diversitat, i per tant una Espanya Federal, serà molt dificil acabar amb tot això.

L'error de base de l'anomenat conflicte basc és reduir-lo a un conflicte entre ETA i Espanya, quan, en realitat, es tracta d'un conflicte entre la nació basca i la nació espanyola. Això, lògicament, no significa ni molt menys que tots els bascos s'identifiquin amb ETA ni que tots els espanyols siguin contraris a una negociació per posar fi a la violència -si hi ha algú en aquest món que desitja la pau al País Basc són els mateixos bascos-, però explica les raons per les quals ETA té mig segle d'existència. La solució, per tant, vista a través del sentit comú, sembla senzilla: n'hi hauria prou que ambdues parts s'asseguessin a negociar. Però no serà possible sense que ETA i el govern espanyol tinguin també la generositat de cedir en punts considerats fins ara innegociables. N'hi hauria prou, per exemple, que ETA lliurés les armes i que el govern espanyol acceptés el dret a l'autodeterminació del poble basc.