Encara no hi ha sentència. El ple del Tribunal Constitucional no va aconseguir finalment tirar endavant la votació del darrer esborrany -ja n'és el cinquè- de la sentència sobre la reforma de l'Estatut de Catalunya presentat als seus companys per la magistrada Elisa Pérez Vera, que a la fi va ser tombat per sis vots en contra i quatre a favor.

Els qui s'hi pronunciaren a favor foren, a més de l'autora, la presidenta del Tribunal, María Emilio Casas, i els magistrats de tendència progressista Eugenio Gay i Pasqual Sala. Els qui ho feren en contra varen ser els magistrats Vicente Conde, Jorge Rodríguez Zapatea i Javier Delgado, tots situats en el sector conservador de la Cort.

Després d'aquest nou revés i la renúncia de Pérez, la presidenta de l'Alt Tribunal, María Emilia Casas, decidí que el nou ponent de la sentència sigui el vicepresident del Tribunal Constitucional, Guillermo Jiménez.

Hi ha la circumstància que Jiménez és, amb Cases i els magistrats Vicente Conde i Jorge Rodríguez-Zapata, un dels togats el mandat dels quals acabà per desembre de 2007 sense que el Senat, a qui en correspon la renovació, hagi pogut arribar al consens necessari per aconseguir-la.

A aquest jutge, que va ser designat pel Partit Popular i és integrant de l'anomenat "bloc conservador" del Constitucional, li correspon ara la tasca d'elaborar una nova ponència, que se suposa que serà més dura amb l'Estatut que la plantejada per Pérez Vera, que així i tot es preveia que n'afectàs gairebé quaranta preceptes. És d'esperar que el nou text estigui com a mínim diversos mesos a quedar completament elaborat.

Ahir, després d'un poc més de dues hores de debat -els magistrats començaren a deliberar passades les dotze i mitja del migdia-, es procedí a votar el text i va ser rebutjat pel mateix bloc conservador de l'Alt Tribunal.

Els deu titulats que discuteixen sobre la norma catalana -en queda fora Pablo Pérez-Trems, no acceptat pel PP, i hi ha una plaça vacant després de la mort de Roberto García Calvo-, tenien damunt la taula una resolució que salva el terme "nació" del preàmbul, anul·la una quinzena d'articles i en sotmet, finalment, una vintena més a interpretació. Això significa que aquests darrers s'acceptarien sempre que les lleis que els desenvolupin respectin els criteris que el Tribunal Constitucional estableixi en la resolució definitiva.

Gairebé quatre anys

Des de dimecres, el ple de l'Alt Tribunal cercava l'aprovació definitiva de la sentència, que fa gairebé quatre anys que es discuteix en aquest òrgan, encara que la divisió que hi regna permetia intuir la dificultat d'assolir cap acord entorn de la darrera proposta de la ponent.

La convocatòria d'aquesta assemblea havia creat una gran expectació en mitjans polítics i periodístics, perquè els integrants del Constitucional han mantingut durant els últims mesos diverses reunions informals per tractar d'arribar a una entesa, encara que el ple no s'havia convocat per tractar de la sentència de l'Estatut des que començà el 2009.

Abans, hi havia reunions un mínim d'un o dos dies cada setmana per analitzar aquest assumpte des de la darrera setmana de febrer de 2007, si bé les discussions s'han paralitzat després diverses vegades i des de principi d'any no s'havia tornat a convocat cap ple monogràfic per discutir els recursos presentats contra l'Estatut català.