S'esperava que el judici contra Egunkaria acabàs en absolució, però no per això els acusats deixaren de celebrar-ho com un gran triomf. I és que la sentència dictada ahir per l'Audiència Nacional no tan sols declara "absolts" els cinc acusats, sinó que determina que la seva imputació l'any 2003 fou "incomprensible". El jutge Javier Gómez Bermúdez, de fet, carrega contra la investigació policial que desembocà en el tancament del diari. De la Guàrdia Civil assegura que no estudiaren prou les activitats d'Egunkaria abans de lliurar els informes, i del jutge Juan del Olmo, que dictà la il·legalització del diari, assegura sense citar-lo expressament: "L'estreta i errònia visió que tot el que tingui relació amb l'euskera ha d'estar fomentat per ETA condueix [...] a la inconsistència de la imputació".

Aquests dos raonaments de la sentència caminen en la línia dels postulats de la Defensa, que la Guàrdia Civil no tenia cap mena de prova ni indicis sobre la vinculació d'ETA i l'Egunkaria, a més que el tancament feia olor d'atac contra la llengua i la cultura basca. De fet, l'Audiència Nacional és mostra contundent a l'hora de remarcar la innocència dels acusats i del projecte mateix d'Egunkaria. "Les acusacions no han provat que els acusats tinguin la més mínima relació amb ETA". Cal destacar que el tribunal, a més a més, posa en qüestió la constitucionalitat d'haver tancat el diari basc. "És difícil d'encaixar el nostre ordenament jurídic", asseguren abans d'argumentar sòlidament que la Constitució no avala el tancament cautelar d'un diari.

Ebullició a Euskadi

Les primeres notícies sobre el final del judici arribaren ahir dematí a les 12.45 hores. Des de llavors, desenes d'extreballadors d'Egunkaria i periodistes de diferents mitjans es desplaçaren a la redacció del diari Berria (successor de l'il·legalitzat) per felicitar els ja exacusats. Martxelo Otamendi, exdirector d'Egunkaria, que ara ho és de Berria, es mostrà profundament feliç, però advertí que el judici encara no ha acabat. "Probablement registrin un recurs davant al Tribunal Suprem", vaticinà, referent a les acusacions particulars que exerceixen AVT i Dignidad y Justicia. Otamendi també destacà que "la causa financera del cas continua oberta", fet pel qual encara es manté vigilant.

Des de les files d'Egunkaria esperen ara la compensació econòmica que haurà de fer front l'Estat espanyol. Diverses fonts la situen en devers 60 milions d'euros. Un portaveu d'AVT assegurà que aquesta indemnització "acabarà en mans d'ETA". En canvi, la classe política basca lloà la notícia i demanà compensacions econòmiques, com feren EA, PNB, l'Esquerra Abertzale, Ezker Batua i Aralar. El PP es mostrà escèptic, i al PSE s'alegraren de la notícia, "ja que demostra que l'Estat és garantista", digué Pastor. Sí, garanties que 7 anys després d'il·legalitzar el diari entonin el mea culpa.

La sentència

••• "L'estreta i errònia visió segons la qual tot allò que tingui relació amb l'èuscar i la cultura en dita llengua ha d'estar fomentat i/o controlat per ETA condueix a una errònia valoració de dades i fets, a més de la inconsistència de la imputació".
••• "El tancament provisional d'Euskaldunon Egunkaria no tenia habilitació constitucional directa i mancava de norma legal especial i expressa que l'autoritzàs".
••• "Fins i tot els agents de la Guàrdia Civil que hi comparegueren com a perits reconegueren que no s'havia estudiat si la línia del diari era o no de suport a ETA, fet que fa incomprensible la imputació".
••• "En definitiva, les acusacions no han provat que els processats tinguin la més mínima relació amb ETA".