L'organització terrorista ETA va culpar ahir França de provocar el tiroteig, "en contra de la voluntat d'ETA", que va acabar amb la vida del gendarme gal Jean Serge Nerin. Així ho expressava el grup armat en un comunicat difós pel diari basc Gara. En el document, insten també el Govern i la ciutadania francesa a "fer una profunda reflexió" sobre "on els vol dur la borratxera repressiva del Govern espanyol".

El comunicat dels terroristes, fet públic amb motiu de la celebració de l'Aberri Eguna, comença fent referència a l'aparició del cos sense vida de Jon Anza a Tolosa, qualifica el militant donostiarra de "model de compromís i coherència" i expressa les seves condolences als familiars i amics. Segons la seva opinió, aquesta mort s'emmarca en l'actuació que du a terme "de manera incontrolada" la Guàrdia Civil "sota l'empara del Govern francès".

La versió d'ETA
Sobre la topada d'etarres i policies francesos del 16 de març, s'hi ofereix una versió pròpia del que va ocórrer. El grup entén que la gendarmeria "va segrestar quatre militants d'ETA en un bosc de Dammarie-lès-Lys" i assegura que, quan els quatre estaven "neutralitzats", "un policia va disparar dues vegades cap a un militant que hi havia en terra i sense armes". ETA explica en l'escrit que, encara que suposadament "no hi hagué la intenció d'encertar", això incidí directament en els esdeveniments posteriors, ja que fou llavors quan, "alarmats pels trets", tres militants que eren pels voltants anaren fins al lloc d'on provenien els tirs i, "amb la intenció d'evitar qualsevol enfrontament", feren una clara advertència als policies: que tirassin les armes i se n'anassin. El relat etarra continua explicant que, mentre dos policies començaren a retirar-se, altres adoptaren l'actitud d'enfrontar-s'hi, "ens apuntaren amb les armes i iniciaren el tiroteig". Això va acabar amb "un ciutadà basc segrestat i el policia francès Jean Serge Nerin mort".

La lluita armada continua
L'organització indica també que "la desactivació de la resposta armada no soluciona el conflicte polític" i que, com en altres processos de resolució de conflictes al món, en el seu "són necessaris garanties i compromisos de totes les parts per construir l'escenari democràtic que garantirà una sortida sòlida i permanent".

Per part seva, la Direcció General de la Policia Nacional francesa rebutjà les acusacions dels terroristes, en què culpaven la Policia gal·la del tiroteig. Aquesta explicà que "no ens podem avenir d'un comunicat tan repugnant per part d'aquesta organització terrorista i criminal que és ETA". Així, la Policia qualificà de "falses les acusacions proferides pels membres d'ETA, en contradicció amb els elements d'investigació" dels fets ocorreguts aquell dia.
A l'Estat, les reaccions no es feren esperar. Mentre que els partits bascos foren crítics amb el comunicat, l'esquerra abertzale fou l'única formació a acollir-lo de manera positiva. La portaveu, Miren Legorburu, destacà que ETA demana a Espanya i a França que es posicionin a favor d'una "solució democràtica basada en el respecte a la voluntat dels bascos".