Dos esdeveniments separats, però d'allò més semblants, han encès l'alerta social sobre la seguretat al carrer. Ambdós casos han ocorregut a Andalusia, on dues al·lotes de 13 anys, una de les quals té discapacitat mental, han estat violades per dos grups de menors a la localitat d'Isla Cristina (Huelva) i a la de Baena (Còrdova).

Però si aquestes successos han despertat la societat del seu avorriment estiuenc, ha estat a causa de l'edat dels implicats. No tan sols són menors d'edat, sinó que n'hi ha alguns que tenen 13 anys. Per tant, davant la Justícia espanyola són inimputables (l'edat mínima per ser processat són 14 anys).

Des de llavors, moltes veus s'han alçat per demanar una modificació de la Llei del menor. Una part de la societat no vol que aquestes dues violacions quedin impunes i exigeix que es davalli l'edat mínima per ser imputat. Sí, just abaixar-la als 12 anys. I vet aquí que aquestes veus han trobat en el Partit Popular un altaveu que les canalitzi. Segons la secretària general de la formació, María Dolores de Cospedal, "a Espanya tenim una llei que protegeix els menors que cometen actes delictius, però no les víctimes d'aquest delictes".

La dirigent conservadora dibuixa, seguint l'estratègia aplicada des que José Luis Rodríguez Zapatero resideix a la Moncloa, un escenari catastrofista.

L'esquerra ja ha sortit a respondre les tesis conservadores. A les Illes Balears, per exemple, la consellera d'Afers Socials, Fina Santiago, s'hi mostra contundent. "No hem de criminalitzar els menors, sinó estudiar les causes que han fet que es produeixin aquestes violacions", explica. Tant és així, que reflexiona sobre tres possibles hipòtesis.

"Per una banda, veim que els mitjans de comunicació, i especialment la televisió, banalitzen la mort i el sexe". De manera que els al·lots estan exposats "a veure morts en temps real o en la ficció, com també escenes de sexe barroeres". No debades, els menors de 13 anys passen una mitjana de gairebé 200 minuts diaris davant el televisor (gairebé tres hores i mitja). Quant als adolescents (més de 13 anys) hi estan devers 150 minuts. El marge per a aquesta influència és, doncs, gegantí.

La segona causa hi està interrelacionada. "Avui dia constatam una manca de supervisió paterna. No hi ha control sobre l'educació que reben els petits". Això, en part, seria pel canvi de l'estructura familiar. "Ja no hi ha la figura de la padrina. La mare s'ha incorporat al mercat de treball i, en general, es fan moltes hores diàries de feina". En conclusió, qui els supervisa?

Per tot plegat, els infants s'eduquen d'acord amb uns valors diferents dels imperants fins ara. Però, dit això, s'ha de rebaixar l'edat mínima per imputar penalment un jove? "Quan el PP governava ja reformà la Llei del menor i aleshores no en modificaren aquest punt", recorda Santiago. Pareix, idò, que la dreta vol legislar amb cops mediàtics. De fet, els grups parlamentaris d'ERC, IU-ICV i el PSOE ja s'han oposat a modificar la normativa per setembre, tal com pretenen des de les files populars.

Legislar en calent

"Comprenc que la família està nerviosa, amb els sentiments a flor de pell. Com han d'estar, si abusen sexualment de la seva filla! Et desesperes! Però aquest no és el moment de canviar les lleis", explica la consellera, amb una llarga trajectòria professional en l'àmbit dels menors d'edat.

La ministra d'Igualtat, Bibiana Aído, també rebutja la proposta i anuncia mesures educatives per treballar en la prevenció. "Veim que les al·lotes més joves no identifiquen la violència de gènere com una cosa que els pot succeir en la seva vida quotidiana, sinó com una cosa que els succeeix a les senyores grans, a les senyores casades". Però després pobles com Isla Cristina i Baena són trista notícia. "Que t'enviïn 100 missatges al dia no significa que t'estimin molt: és que volen controlar la teva vida", assegura una combativa ministra.On ha quedat, en definitiva, la innocència dels infants?