De vegades, el PSOE se'n va a dormir rebutjant l'energia nuclear, però és un misteri com s'aixecarà l'endemà, ja que pot girar la seva política ambiental i defensar-la obertament.

De fet, aquesta incertesa es fonamenta en la pluralitat de veus dins el Partit Socialista. Per una banda se situa la vella guàrdia, amb Felipe González al capdavant, que aposta per mantenir el mapa energètic tal com es troba ara. El ministre d'Indústria i Energia, Miguel Sebastián, s'enquadra en aquest grup. Per altra banda, hi ha les veus més ecologistes de la socialdemocràcia, en què caldria situar Cristina Narbona, defenestrada exministra de Medi Ambient; com també Jesús Caldera i altres membres de Nueva Vía (grup de suport a José Luis Rodríguez Zapatero per assolir el control del PSOE l'any 2000).

I enmig dels dos, qui hi ha? Idò l'actual president del Govern, que els analistes polítics mai no han qualificat d'ecologista.

Així, amb les pressions internes, és possible entendre per què el PSOE ha virat el rumb en tantes ocasions respecte de l'energia nuclear, amb especial incidència en la central burgalesa de Garoña.

No debades, el mateix José Luis Rodríguez Zapatero anuncià el tancament de la planta per a aquest 2009. Era el mes de setembre de 2007 i Zapatero donava un cop de puny al tauler energètic. Ara bé, ja aleshores s'interpretà aquest anunci com una manera de frenar la compra d'Endesa per part de l'empresa alemanya E.On.

Al Govern socialista no l'interessava que el gegant germànic adquirís Endesa, però l'intent de Gas Natural no havia fructificat per la pressió política del PP. Per això, preferien veure l'empresa en mans italianes (Enel), de menys poder. L'anunci de tancar Garoña es considerà una mena d'avís per a navegants: No faceu negocis energètics a Espanya, perquè el Govern hi posarà totes les traves possibles. Aquest moviment, de fet, tan sols és un més dins l'erràtica estratègia del PSOE amb Garoña.

La darrera passa ha estat enguany, quan els socialistes bascos votaven a favor del tancament de la central al Parlament basc, mentre que el Govern allarga quatre anys més la vida de la central!

Les contradiccions internes podrien ser, per tant, la causa de la decisió presa per Indústria aquesta setmana: d'entrada, no es tanca Garoña. Encara no, almanco. Una solució per acontentar totes les parts, però tornarà en conflicte, aquest bumerang, d'aquí a quatre anys.