Prevaricació: delicte consistent a dictar una ressolució injusta una autoritat, un jutge o un funcionari tot i conèixer que ho és. Aquesta és l'acusació que sosté la querella interposada el passat 26 de gener pel sindicat Manos Limpias contra el jutge Baltasar Garzón per la causa oberta per investigar les desaparicions durant el règim franquista. I ara, la sala penal del Tribunal Suprem (TS) s'ha pronunciat amb el dictamen d'un acte pel qual, de manera sorprenent, admet a tràmit la querella. D'aquesta manera, el Suprem no considera, en principi, "absurd ni irracional" que el magistrat pogués haver dictat injustament algunes resolucions. La decisió va ser adoptada per unanimitat pels cinc magistrats que componen la Sala i en contra del criteri de la Fiscalia.
Considera el TS que, en principi, allò afirmat pel sindicat en la seva querella "no és una cosa que pugui considerar-se aliena al tipus penal de prevaricació, almenys com a hipòtesi que no s'adverteix que sigui ni absurda ni irracional". Per això, l'Alt Tribunal decretà la seva competència per investigar aquesta causa i va designar-ne com a instructor el jutge Luciano Varela, que és qui haurà de cridar a declarar Garzón, previsiblement com a imputat, i realitzar les diligències que consideri oportunes per aclarir la denúncia. A migdia, Garzón oferia les primeres declaracions i assegurava que s'havia assabentat de la ressolució a través dels mitjans. Afegia, a més, que aclarirà els fets quan sigui citat a declarar davant l'instructor del cas i que no té "consciència" d'haver comès cap delicte. "La llei és igual per a tots, estic tranquil i em defensaré de l'acusació en el seu moment", afirmà.
El famós acte obert pel jutge Garzón feia referència, d'una banda, al procediment contra Francisco Franco i 44 alts càrrecs més de la dictadura, per als quals finalment va declarar que la responsabilitat penal era distingida, ja que tots havien mort. L'altra part de la investigació considerada "prevaricació" és la destinada a aclarir tots els incidents referents a les fosses del franquisme, causa de la qual el magistrat se'n va inhibir dia 18 de novembre passat. Aquesta conclusió del Suprem podria suposar una suspensió cautelar per al magistrat per part del Consell General del Poder Judicial. Tanmateix, els portaveus de les associacions judicials majoritàries consideren que s'arribarà a arxivat.
Les reaccions es polaritzaren en dos bàndols: el Partit Popular i la resta de formacions polítiques i associacions.
En aquest sentit, la portaveu del Grup Popular en el Congrés, Soraya Sáenz de Santamaría, va assegurar que aquesta decisió demostra que "ningú" no pot interpretar la llei "al seu antull". D'altra banda, i mentre des del PSOE, no es pronunciaren, les associacions de Memòria Històrica sí varen criticar la decisió del Suprem i defensaren l'actuació del jutge en aquesta causa. També es mostrà contrari a la querella el portaveu del Bloc Nacionalista Galego (BNG) en el Congrés, Francisco Jorquera, qui va restar ahir tota credibilitat a qualsevol iniciativa empresa per Manos Limpias per tractar-se d'un "sindicat feixista".I, finalment, des del sindicat ho valoraren de manera positiva ja que consideren que actuà "amb conscient postergació del dret i de la llei i conscient que no és competent".
