Por, horror, abandonament i abusos sexuals constants. Aquesta era la realitat diària en els orfenats i tallers-escola a la Irlanda del segle XX, segons demostra l'infome oficial sobre el maltractament sistemàtic a institucions estatals regentades per religiosos durant prop de 70 anys. La Comissió per a la investigació de l'abús infantil, posada en marxa pel Govern el 2000, ha fet públic el document després d'anys de feina. L'informe narra els abusos sexuals, físics i psíquics sistemàtics perpetrats a milers de menors a escoles públiques, orfenats, centres per a malalts mentals i altres institucions estatals que, majoritàriament, estaven administrades per sacerdots i monges catòlics entre les dècades de 1930 i 1990.
I sembla que amb el beneplàcit de molts. "Quan es presentaven evidències d'abús sexual, la resposta de les autoritats religioses era transferir l'infractor a un altre lloc on, en molts casos, era lliure per cometre abusos novament", diu l'informe. "Els infants vivien amb el terror diari de no saber d'on vindria el següent cop".
L'estudi, de cinc volums, publicat després d'una investigació de nou anys, també critica el Departament d'Educació per la seva actitud deferent amb les ordres religioses, ja que en conèixer qualque cas "col·ludia en el silenci". I és que Irlanda ha estat sempre un dels països més devots del món. Accions legals promogudes pels Germans Cristians, una ordre catòlica que al país era la major institució en la cura d'infants, obligaren la comissió a abandonar la seva intenció d'identificar els acusats. Així que cap abusador no serà acusat.
Molts dels petits eren remesos a l'església per saltar-se classes, per delictes menors o perquè eren mares solteres o fills de mares solteres. Alguns eren utilitzats com a peons per fabricar els rosaris o per treballar a les granges. L'abús sexual era endèmic en les institucions de nins i les nines eren explotades pels abusadors que operaven sense obstacles. La Comissió entrevistà 1.090 homes i dones que van estar internats en 216 institucions, incloent-hi llars, hospitals i escoles. Aquestes persones explicaren episodis de com havien de trescar per dins els fems a la recerca de menjar, com eren assotats, les cremades que els feien amb aigua que bullia i com eren mantinguts sota aigua. Els realitzaven inspeccions en roba interior i en un cas un al·lot va ser obligat a llepar l'excrement de la sabata d'un capellà.
Els qui intentaven fugir eren fuetejats i a alguns els afaitaven el cap. "Desafortunadament molts d'ells se suïcidaren, molts acabaren a un hospital i han estat oblidats", explica Tom Sweeneyr, qui va passar cinc anys a un dels centres per a nins. "Un no se n'oblida i mai no s'oblidarà", sentencia. I en aquest context, les associacions de víctimes dels abusos sexuals i físics protestaven ahir per unes declaracions de l'Església atòlica britànica, que titllà de "valents" els agressors confessos. Aquesta presumpta defensa dels sacerdots pederastes s'atribueix al ja arquebisbe de Westminster, Vincent Nichols, qui ahir mateix va ser elevat en una cerimònia a Londres a la màxima autoritat catòlica d'Anglaterra i Gal·les.
Nichols assegurà que les revelacions de l'informe són pertorbadores, però va destacar el "coratge" dels membres del clergat, que van reconèixer les seves accions passades. També va confiar que el controvertit document no enfosqueixi la tasca positiva desenvolupada per l'Església catòlica irlandesa. Però el president de l'organització Supervivents dels Abusos de Menors, John Kelly, va assegurar ahir que les "males accions" de molts religiosos varen ser tan "horribles" que anul·len les bones. Segons l'opinió de l'activista, les declaracions del futur arquebisbe són "monstruoses i vergonyoses".
