Un de cada tres independentistes catalans és castellanoparlant. Això queda reflectit als resultats d’un estudi sociològic realitzat pel Cercle d’Estudis Sobiranistes, presidit pel jurista Alfons López Tena. Aquestes xifres, que es donaren a conèixer dijous, s’han obtingut a partir de l’anàlisi de 22 enquestes publicades a Catalunya des de principis de la dècada dels 90 fins al 2008. Desset d’aquestes pertanyen a l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), dependent de la Diputació de Barcelona. La resta han estat elaborades per la UOC i pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), dependent del Ministeri de Presidència espanyol, a més d’una publicada a El Periódico el 2007.

L’objectiu d’aquest treball, segons explica López Tena, és analitzar el perfil sociològic dels ciutadans de Catalunya per tal de conèixer el suport social que té l’independentisme. Així, amb un total de 33.824 enquestats, es demostra que el 31% dels catalans que es declaren independentistes té com a primera llengua el castellà. Si entre 1991 i 2007 el percentatge d’independentistes castellanoparlants estava estancat en un 25,7%, aquests darrers anys la xifra s’ha incrementat en un 5,3%. A partir d’aquests resultats, es posaria de manifest que el percentatge d’independentistes catalanoparlants ha disminuït de manera global, ja que ha passat del 66% del total al 59%.

Pel que fa al lloc de naixement, el perfil d’aquest estudi indica que el 81% d’independentistes ha nascut a Catalunya, si bé aquest percentatge ha descendit un 7% en els darrers tres anys. D’aquesta xifra, un 64% són fills de pares nadius de Catalunya.

Alguns dels representants d’aquesta causa política a les Balears ja s’han posicionat sobre això i han afirmat que aquestes xifres no els sorprenen en absolut. "No ens estranya gens", assegura Tomeu Martí, vicepresident de l’Obra Cultural Balear. "Aquestes dades posen sobre la taula que a Catalunya hi ha un augment social i plural favorable a la sobirania catalana. Les xifres s’ajusten a la realitat catalana i demostren que de cada vegada hi ha més gent partidària d’un canvi polític".

Tampoc no s’ha sorprès Jaume Sastre, del Lobby per la Independència, el qual ha considerat que aquestes quantitats són bones: "Vist des de la nostra militància, és positiu. Demostra que l’independentisme ja no és un punt d’origen, sinó un punt d’arribada. Demanar el canvi per aconseguir més benestar per a la nostra societat no té res a veure amb l’origen, sinó amb la destinació, amb el futur".

Sastre afirmà que l’augment d’independentistes castellanoparlants s’ha produït gràcies a l’arribada d’immigrants d’altres indrets del món. "Vénen a la nostra terra cercant un futur millor i sense els prejudicis espanyolistes. Això fa que s’integrin més ràpidament al nostre projecte sobiranista, en què, d’altra banda, tothom és benvingut", expressà.