La consellera de Justícia catalana, Montserrat Tura, va anunciar ahir que les comissions de tractament dels centres penitenciaris catalans estudien els perfils dels presos que podrien sotmetre’s a la castració. La denominada esterilització química (supressió hormonal reversible) serà voluntària i servirà per ajudar a reduir l’índex de reincidència d’exreclusos condemnats per agressions sexuals.

Tura explicà que els equips de tractament de les presons "estan analitzant la idoneïtat" de cadascun dels casos. Un dels aspectes que els experts consideren més rellevants per iniciar aquesta teràpia és que els interns es trobin al tram final del compliment de la seva condemna.

La castració química voluntària és una de les propostes formulades per la comissió d’experts, presidida per l’exfiscal cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), José María Mena. La mesura és una de les iniciatives que pot dur a terme la Conselleria com a autoritat penitenciària, el departament de la qual ja estudia com incloure la castració en el sistema penitenciari català.

La consellera ja va alertar el passat març que la castració química haurà d’aplicar-se amb el consentiment del pres i com a complement a altres mesures. Els experts també proposaren crear bases de dades amb l’ADN dels condemnats per delictes greus, que puguin ser consultades per totes les forces de seguretat.

Sarkozy volia impulsar
la castració química als violadors de menors

França es proposà fa poc més d’un any aplicar també la castració química als presos condemnats per violació. La proposta sorgí després que un reclús acusat de violència sexual no complís la totalitat de la seva condemna i abusàs sexualment d’un menor de dos mesos després de ser excarcerat. El cas escandalitzà el país francès i el president Sarkozy, després de reunir-se amb el pare del menor, es reafirmà en la seva política d’endurir les penes per fer front als crims i aplicà l’esterilització química. Per la seva banda, analistes francesos i membres de les forces de seguretat coincidiren que la política del president no era la solució, ja que no atacava el problema i allò que calia era millorar la coordinació del sistema judicial i penitenciari francès, i invertir en recursos pels metges de les presons.