La dura jornada d’atemptats de l’organització armada no havia acabat. Després dels dos atacs a Vitòria i Ondarroa, a la una de la matinada de dilluns tenia lloc una nova explosió que, aquesta vegada sí, causava una víctima mortal: el brigada Luis Conde de la Cruz.

Després de la il·legalització dels partits bascs ANB i EHAK, a més de la dura condemna de Gestores pro Amnistia, pareix que la resposta ha estat un cop de violència.

Des del lloc de l’atemptat, a Santoña (Cantàbria), Rubalcaba va confirmar que una cridada anònima en nom d’ETA al servei d’ajuda en carretera (DYA) de Sant Sebastià, realitzada a les 00.23 hores, va avisar que una bomba esclataria a prop del Patronat Militar de la localitat. En els 36 minuts que restaven fins a l’hora de l’explosió es va iniciar l’evacuació de les 60 persones que eren en el Patronat "que desgraciadament, no es va poder completar".

L’explosió del cotxe bomba, el novè que ETA col·loca des del final de l’alto el foc, va arribar al brigada Luis Conde, que es trobava a la localitat càntabra de vacances amb la seva dona i el seu fill. El militar mort va ser de les darreres persones que desallotjaren l’edifici del Patronat i ho féu just després que la seva dona, que fins i tot va acudir a ajudar-lo després de l’explosió. És el primer militar que assassina ETA des que el 28 de juliol de 2001 morís, després d’un mes d’agonia, el general Justo Oreja, víctima d’un atemptat.

Cinc persones mér resultaren ferides en l’atemptat, una d’elles de gravetat.Segons les primeres dades de la investigació, proporcionades pel ministre de l’Interior, sembla que els tres cotxes foren robats i carregats a França.

El rebuig fou instantani, tant per part dels grups polítics com de molts de ciutadans, que sortiren al carrer per concentrar-se en silenci en resposta a la convocatòria del lehendakari.

Reaccions

Juan José Ibarretxe fou el primer en comparèixer i va condemnar en nom del poble basc l’assassinat del militar amb rèplica a aquells que li han criticat que no està "disposat a renunciar a la política per continuar treballant per la pau". Responia així a les crítiques del president de Cantàbria, Miguel Àngel Revilla, qui critica "l’ambigüitat còmplice" del PNB amb ETA.

Per la seva banda, el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, assegurà que "Espanya mai no cedirà als dictats d’ETA, sinó que sotmetrà els terroristes al pes de la llei i a l’acció de la Justícia".

En el contrapunt, l’esquerra abertzale afirmà que "les accions armades" d’ETA, les il·legalitzacions i els judicis sumaríssims" mostren "la cruesa del conflicte". A més, va advertir que "tota expressió violenta només acabarà quan se superi el marc constitucional i es permeti que els bascs cedeixin".

En un comunicat, l’esquerra abertzale es va referir "als esdeveniments d’aquests darrers dies", amb esment a "les prohibicions de manifestacions, detencions massives, tortures, il·legalitzacions de partits i organitzacions polítiques, empresonament de militants del moviment pro amnistia, judicis sumaríssims contra organismes i institucions a favor dels drets d’Euskal Herria, així com a les accions armades".

Segons el seu parer, tot això "constitueix una reveladora imatge de la cruesa del conflicte polític que vivim" a Euskal Herria", i evidencien "la necessitat d’abordar amb urgència la solució de l’esmentat conflicte polític mitjançant l’establiment d’un escenari democràtic, basat en la llibertat i en el respecte dels drets d’aquest poble."

Altra posició des d’Euskadi vingué des d’EA, qui afirmà que l’atemptat "suposa, a part d’un atac en contra dels drets humans, un nou menyspreu a la veu, a la paraula i a la voluntat de la societat basca".

També, Javier Madrazo, des d’Ezker Batua, afirmà que "respectar la voluntat majoritària de la societat basca significa avui a Euskadi la condemnar de la violència, la defensa dels drets humans i l’aposta per la convivència plural".

En relació amb la resta de grups, mostraren el suport unànime a la lluita del Govern, com expressà el cap de l’oposició, Mariano Rajoy "colze amb colze". El secretari general d’ERC advertí de tota manera que la il·legalització dels "possibles interlocutors polítics per a una possible sortida negociada està perpetuant i prolongant una sortida pacífica i dialogada al conflicte". També des de Balears, la presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar, cridà a la unitat democràtica contra el terrorisme.

En conjunt, els dirigents de partits i agents socials reunits en el Congrés pactaren una declaració de rebuig a ETA i asseguraren que els etarres "mai no aconseguiran els seus objectius" i els adverteixen que només els espera la llei, l’acció policial i la justícia.

En definitiva, totes les parts demostren, una vegada més, que el conflicte basc té una solució molt complexa, que hauria de passar, almenys, pel respecte mutu.

ETA no se sortirà amb la seva"

Aquest fou el missatge que entre llàgrimes va llançar ahir Iván Conde, el fill del brigada Luis Conde de la Cruz, la darrera víctima d’ETA, que també va exigir al Govern que faci alguna cosa "per aturar això, perquè deixin de morir persones innocents per causes que no comprenem".

El brigada es trobava de vacances en la residència del Patronat Militar de Santoña i tenia previst tornar avui a Segòvia per reincorporar-se al treball en l’acadèmia d’artilleria de Segòvia, on feia feina des de fa 25 anys. Ahir fou instal·lada la capella ardent en l’acadèmia d’artilleria de Segovia, on avui a les 10.30 tindrà lloc el funeral.