«Vigila amb els idus de març!», digué un endeví a Juli Cèsar pocs dies abans de ser assassinat per un grup d'ambiciosos senadors romans. Però l'orgullós Cèsar pensà que era indestructible i es burlà de les premonicions. Rigué molt, fins que l'apunyalaren, és clar, un 15 de març de l'any 44 abans de Crist.I de llavors ençà l'expressió «idus de març» passà a ser sinònim de calamitat política que havia estat pronosticada i que, per tant, era evitable. Just el mateix camí que han pres Esquerra Republicana de Catalunya, el Partit Popular i Esquerra Unida. Tres formacions que corren el risc de dessagnar-se en lluites fratricides pel poder.

I en comptes de ser al març, «els idus de la tragèdia» arriben enguany per juny. Es tracta del mes escollit per dur a terme els diferents conclaves, dels quals sortiran noves executives en les tres forces. Els previsibles aldarulls s'iniciaran el dissabte 7 de juny, amb la celebració del superdissabte republicà. I és que abans que acabi la jornada, els militants d'ERC hauran escollit president i secretari general en un congrés ordinari que tindrà molt d'extraordinari: quatre sectors pel poder. I quatre líders mirant de seure al tron.

Al juny també tindrà lloc el congrés del Partit Popular. Ara per ara no sembla que cap baró regional vulgui enfrontar-se a Mariano Rajoy. Tot i així, el batle de Madrid, Ruiz-Gallardón, podria sorprendre amb la seva candidatura.Torna el conflicte latent i interminable entre comunistes i ecosocialistes. El combat, en el marc de l'Assemblea Federal d'IU, es presenta més sorollós que mai. I és que la vella guàrdia comunista no vol perdre més influència de la que ha perdut.