Pizarro insta Catalunya a ser «tolerant, dialogant i oberta» com ho és Madrid

Pizarro assegurà que, a partir d'ara, agafarà «pic i pala» -lema d'Aguirre a Madrid- per treballar «porta per porta» en comunitats com Catalunya, «on hi ha més d'un 50% de persones que no surten de casa per votar». «Han de sortir a votar i dir que han de ser amos del seu futur, si volen millorar les seves vides i si volen una Espanya tolerant, dialogant i oberta que aculli els altres, com Madrid», afegí, tot anunciant: «Som un dels vostres».

A més, Pizarro afirmà que Gallardón li farà costat durant la campanya. «Sí, m'ho ha dit», contestà als periodistes. Pizarro afirmà també que continuarà en política malgrat que el PP no guanyi, i preguntà «algú m'ha vist mai fer una passa enrere?». Després, definí Rajoy com una persona d'una «sensatesa increïble» amb qui es pot anar «a la fi del món».

L'expresident d'Endesa digué que s'alegrava d'haver fitxat pel PP, perquè «no podria mirar a la cara els fills de Manolo Jiménez Abad, María Sangil i la família de Miguel Àngel Blanco si no hagués fet aquesta passa».Aquestes paraules no caigueren gens bé en el Govern. A la roda de premsa després del Consell de Ministres, la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega es referí a aquestes declaracions i considerà que «resulta indecent haver d'apel·lar a les víctimes del terrorisme per justificar la seva incorporació a les llistes del PP». «El senyor Pizarro comença malament», afegí.

«Tot apunta que el senyor Rajoy ha decidit posar rumb a la dreta més dura i radical», advertí De la Vega.La presidenta de la comunitat de Madrid, per la seva banda, aprofità l'acte a Carabanchel per fer un avís. La dirigent popular digué que agraïa l'arribada de Pizarro al partit perquè «no és un divo» i perquè «mai com ara no es pot dir que un fitxatge ve a servir el partit i no a servir-se'n».

Durant el seu discurs, Aguirre no dissimulà tot un seguit de missatges amb una clara doble lectura. Així, començà celebrant que «Manolo Pizarro no ve a fer càlculs polítics, ni a assegurar-se el futur», i a continuació el descrigué com «un superclasse en l'àmbit tant professional com en l'humà». A més, no dubtà de presentar Pizarro com «el candidat dels joves i de la gent treballadora».