El rei d'Espanya viatjà a l'Afganistan el 31 de desembre per felicitar el 2008 a les tropes espanyoles en missió humanitària al país asiàtic. Amb el ministre de Defensa i la comitiva corresponent, el monarca escoltà les dotze campanades a Kuwait, on va fer escala en el viatge de tornada. Joan Carles de Borbó acabà el 2007 més fainer que mai. Les crítiques que rebé des de l'extrema dreta espanyola, en el sentit que feia molt poca feina, mentre que Espanya s'estava «rompent» i que per això era millor que adbiquès, han tingut efecte. El cap de l'Estat, se l'ha vist intentant guanyar protagonisme (polèmiques visites a Ceuta i Melilla, sortida de botador a la cimera de Santiago) i reivindicant el paper de la corona («que ha propiciat el més llarg període d'estabilitat i prosperitat en democràcia, segons les seves paraules l'octubre a Oviedo).
El rei, que complirà 70 anys aquest 5 de gener, no visitava les tropes espanyoles a l'estranger des del maig de 2002, quan anà a Kosovo el dia de les forces armades. El 1998 realitzà el primer a Bòsnia-Herzegovina amb motiu del seu 60è aniversari. El periple que l'ha duit ara a la base internacional d'Herat, on són els efectius espanyols, s'organitzà en secret i s'anuncià per sorpresa per raons de seguretat. A l'Afganistan, el rei felicità els soldats espanyols i s'interessà per la missió. Després, viatjà a Kuwait per passar-hi la Nit de Cap d'Any. Les dotze campanades les escoltà a la residència que les autoritats kuwaitianes oferiren a la delegació espanyola, quan a Espanya eren les 22 hores. Com que no hi havia mitjans, l'encarregat de negocis, Gonzalo de Ojeda, emprà una safata i una cullera de plata per improvisar els quarts.
Després, el rei es reuní amb el xeic Sabah al-Ahmad al-Sabah, amb qui conversà sobre el viatge a l'Afganistan, la situació al Pakistan després de l'assassinat de Benazir Bhuto i el procès de pau a Palestina. Hores després, el rei, el ministre José Antonio Alonso i l'expedició tornà a Madrid, on arribà passades les tres del capvespre.
