Ahir entrà en vigor la llei que regula la base de dades genètiques, un arxiu policial compartit entre els diferents Cossos de Seguretat de l'Estat que recull l'ADN de sospitosos, detinguts o imputats i amb el qual, segons les estimacions d'Interior, podrien resoldre's 5.000 casos pendents només el primer any d'implantació. A més, és el primer pas cap a la creació d'una gran base de dades policial en l'àmbit de la Unió Europea.
Segons informà el Ministeri en un comunicat, la nova base d'ADN, que es basa en el sistema d'emmagatzematge CODIS, creat pel FBI, podria aclarir anualment el 45% dels delictes, i suposa una millora respecte al sistema actual perquè permet, en casos d'«especial gravetat i repercussió social» prendre les dades genètiques del sospitós, imputat o detingut i conservar-les.
Així, aquests perfils genètics podran ser utilitzats per a aquesta investigació concreta o per a altres diferents, una cosa que fins ara no era possible. La base de l'ADN vigent fins al moment està integrada per la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra, i estan pendents d'adherir-se l'Ertzaintza i l'Institut Nacional de Toxicologia.
El nou arxiu recollirà dades identificatives de les mostres de l'ADN «obtingudes en delictes greus i, en tot cas, els que afectin la vida, la llibertat, la indemnitat o llibertat sexual, la integritat de les persones, el patrimoni i investigacions de delinqüència organitzada, a més dels obtinguts de restes cadavèriques o esbrinament de persones desaparegudes», informà Interior.
Es preveu que prenguin prop de 30.000 mostres indubtables a l'any. La base de l'ADN que ha funcionat fins al moment conté 45.000 perfils genètics, 6.000 dels quals són indubtables (corresponen a persones identificades i foren preses per ordre judicial). Els 39.000 restants corresponen a mostres biològiques preses en procediments policials i es desconeix, de moment, a qui pertanyen.
Segons explicà Interior, la nova base de dades «serà especialment acurada amb el dret a la intimitat» i només inscriurà «els perfils de l'ADN que revelin la identitat del subjecte i el sexe, mai altres dades que manifestin diferents caràcters genètics». Tanmateix, «la inscripció d'aquestes dades no necessitarà el consentiment de l'afectat i, igualment podran inscriure's perfils de persones que, sense ser sospitosos, detinguts o imputats, consentin expressament la seva inclusió».
