Amb la cadira del president del partit encara calenta, el PNB configura ja l'era post-Imaz i comencen a produir-se els primers i tímids moviments per succeir-lo. Qui sembla més ben col·locat és el president de l'Executiva biscaïna, Iñigo Urkullu, mà dreta del mateix Josu Jon Imaz i màxim exponent del sector moderat que queda dins del PNB, després de la sortida del president jeltzale. «Reuneix les condicions per aconseguir el consens necessari, ja que coneix perfectament el partit», afirmà amb referència a Urkullu el senador del PNB Iñaki Anasagasti, un dels pocs dirigents nacionalistes que volgué valorar la figura d'un dels aspirants més ferms.I és que el silenci fou la nota comuna entre els diputats del PNB en el Congrés dels Diputats en ser preguntats per la renúncia d'Imaz i el seu possible successor.
El silenci començà pel mateix portaveu del grup parlamentari, Josu Erkoreka, que per evitar el tema es negà a comparèixer davant dels mitjans de comunicació.Els altres sis parlamentaris jeltzales seguiren aquesta línia i declinaren fer cap tipus de valoració. «Nosaltres no donarem més morbo del que això pugui tenir.Allà hi ha la carta i qui hagi de fer declaracions en aquest sentit les farà», afirmà Pedro Azpiazu. Sí que s'hi pronuncià Anasagasti, que es referí tant a Imaz com a l'home que es perfila com a màxim candidat a succeir-li, Iñigo Urkullu. Sobre la renúncia del president del PNB, digué que «en els quatre darrers anys Imaz no ha tingut el suport de l'anterior president, Xabier Arzalluz, fet que ha provocat que fos qüestionat per un significatiu sector del partit».
Les relacions entre el Govern i el PNB són «sòlides» i la retirada d'Imaz no té per què suposar-ne un deteriorament. Aquest és el tranquil·litzador missatge que ahir volgué llançar el ministre d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, qui assegurà que, en contra del que alguns apunten, l'actitud del PNB no canviarà en aspectes com la lluita contra ETA.Rubalcaba, amic personal d'Imaz «des de fa molts anys», reconegué que no ha estat una bona notícia per a ell la renúncia del president del PNB.
En tot cas, Rubalcaba assegurà que les relacions amb el PNB són «sòlides» i no depenen de les persones sinó dels discursos. A més volgué acabar amb «alguns temors infundats» ja que confia que, després de la sortida d'Imaz, el PNB no canviï les seves «posicions fonamentals» en temes com la lluita contra ETA.
