Prop de 2.000 persones, entre aquestes diverses personalitats polítiques, assistiren ahir al funeral de l'exsenador i exsacerdot català Lluís Maria Xirinacs, que tingué lloc a l'església de Santa Maria del Mar, de Barcelona. La missa conclogué amb gairebé quinze minuts d'aplaudiments seguits del cant del Virolai i Els Segadors. Alguns dels assistents a l'acte foren el vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira (ERC), que ocupà la segona fila al costat del president d'ERC de Barcelona, Jordi Portabella. També hi acudí el diputat republicà del Congrés Joan Tardà. De la resta de formacions hi assistiren el portaveu de CiU al Parlament, Felip Puig, que ocupà la primera fila, i la portaveu d'ICV-EUiA, Dolors Camats, que explicà a Europa Press que Xirinacs era un «lluitador que va viure defensant actituds incòmodes» i assenyalà que era «molt transversal», fet que li permeté entendre's amb tots els demòcrates. «Tot el món que ha vingut vol reconèixer la seva lluita i la seva convicció», digué.
Per la seva part, en representació de l'Ajuntament de Barcelona hi acudí el batle accidental de la ciutat, Ramon García-Bragado. Tanmateix, la presència dels polítics anava en contra de la voluntat expressada per la Fundació Randa, a la qual l'exsenador pertanyia. El cos de Xirinacs fou trobat en una zona boscosa d'Ogassa (Girona) l'11 d'agost. Posteriorment, es trobà una carta de comiat al seu despatx signada el 6 d'agost, dia de seu 75è aniversari, en la qual lamentava ser un «esclau» en una nació ocupada i amb uns líders caracteritzats per la seva «covardia».
En la missa oficiada per Jordi Esteller, s'hi recordà la personalitat de Xirinacs, un cristià «una mica místic». També s'hi expressà que la seva lluita per la independència catalana es trencà per la «constatació que allò a què se sentia cridat molestava els altres».A més, s'hi explicà que va «ser un home molest» per a molts perquè «no volgué resignar-se a viure en la mediocritat». Després d'aquestes paraules, els assistents feren algunes pregàries, una de les quals per a «Catalunya i totes les nacions que veuen poc o gens reconeguts els seus drets». El cos de Xirinacs romandrà a la plaça del Fossar de les Moreres, on es pogué visitar.
