El president del PNB, Josu Jon Imaz, proposà ahir un «pacte amb l'Estat» basat en un «binomi inseparable i mútuament condicionat», que passa «pel respecte a les Corts generals a l'acord assolit a Euskadi» i per «una decisió de la ciutadania basca sobre aquest acord previ». En un acte amb motiu del 112è aniversari de la fundació del PNB celebrat ahir dematí a Bilbao, Imaz assegurà que aquesta és «la manera de garantir avanços sòlids partint de la voluntat de la societat basca», ja que, segons recordà, «som un poble que no està disposat a sotmetre's a ningú» ni tampoc «no pretén imposar-se contra ningú».

Així mateix, insistí que «aquest país l'hem de construir entre tots de manera pactada, amb majories àmplies», fet que requereix «un consens suficient entre diferents» i apel·là a la «unitat i a la cohesió» del seu propi partit per «continuar construint la nació basca». Durant la seva intervenció a la seu del PNB davant de nombrosos simpatitzants i dirigents nacionalistes que hi havia congregats, Imaz recordà que el País Basc és un «poble que vol adoptar les seves decisions partint de la lliure voluntat democràtica dels seus ciutadans», unes decisions que va reiterar que estan «vinculades al pacte», tant intern com amb l'Estat. «Ni tu sobre jo, ni jo sobre tu», afirmà el líder penebista recordant el fonament polític dels defensors dels furs, un principi que digué que «és també el nostre principi polític».

Respecte al seu partit, Imaz reconegué que ha passat per «un temps difícil», per processos interns de canvi que han generat diferents alternatives i que «en algun moment han suposat divisió». Per això, apel·là a la «unitat i a la cohesió» que, segons digué, «ens està reclamant la societat basca». D'altra banda, el president de PNB de Guipúscoa es mostrà ahir d'acord amb el president del PNB, Josu Jon Imaz, en la necessitat d'«unitat i cohesió» dins del partit per afrontar el procés electoral intern.Egibar assenyalà que comparteix la crida per la unitat dels bascs. A més a més, ahir un nou acte de violència tingué lloc a Euskadi. Aparegueren unes pancartes que han provocat la crítica de tots els partits que simpatitzants de l'esquerra abertzale penjaren a la ciutat de Getxo demanant a ETA que mati ertzaines mentre defensa la «via judicial» com la més eficient contra el seu entorn.