El PSOE i IU-ICV arribaren ahir a un acord que suposa un suport a la tramitació de l'anomenada llei de la memòria històrica. El pacte esmentat inclou declarar com a «injustes» les condemnes polítiques i «il·legítims» els tribunals que les emeteren, cosa que per segons els ecosocialistes suposa una «prova determinant» que obrirà la porta perquè els tribunals actuals puguin començar a anul·lar aquestes decisions. Tanmateix, ERC, un altre dels partits més crítics amb la redacció anterior de la norma, es manté de moment al marge d'aquest acord, ja que hi continua trobant a faltar una de les seves reclamacions principal: l'anul·lació dels judicis sumaríssims.
Segons el portaveu del PSOE al Congrés, Diego López Garrido, la negociació de «màxima intensitat» amb els ecosocialistes ha donat com a fruit un text que és susceptible de «consens general». «Es tracta d'estroncar totes les ferides dels perjudicats per un règim no democràtic, per una dictadura repressora i per una guerra civil. És un intent de posar fi a les seqüeles d'aquests fets i que en els casos en què poguessin existir danys pels quals no hi ha hagut cap reparació, que es produeixi», afegí.
Encara que des d'IU-ICV advertiren que l'acord no garanteix el suport definitiu a la llei de la memòria, el coordinador general de la formació, Gaspar Llamazares, i el portaveu parlamentari, Joan Herrera, admeteren la satisfacció d'haver aconseguit que la norma no sigui «equidistant» ni de «punt final», com havien denunciat algunes associacions, per exemple Amnistia Internacional. Així, «no censura els noms» dels qui dictaren aquestes sentències «injustes», cosa que segons Llamazares implica un «salt qualitatiu des de la impunitat fins a la memòria i la justícia».
La redacció pactada es limita als set primers articles del projecte, que en regulen l'objecte, un reconeixement general de les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme i la possibilitat d'obtenir una declaració de reparació personal, encara que sense efectes econòmics. Un altre dels punts d'importància és la inclusió d'una condemna del franquisme en l'exposició de motius.
