El TS diu que no hi ha proves que De Juana convertís en objectius d'ETA els amenaçats

En aquest sentit, la sentència explica que en els articles «El escudo» i «Gallizo» (el cognom de la directora general de Presons, Mercedes Gallizo) publicats a «Gara» el desembre de 2004 es donen els requisits previstos en l'article 170.1 que pena les amenaces. Així, conclou que «és clar que hi ha unes amenaces de mals constitutius de delicte expressats en la metàfora de quedar-se sense mans» referida als col·lectius com «jutges prevaricadors, polítics corruptes, professionals de la tortura i carcellers sense escrúpols».

Això no obstant, no es tracta d'amenaces individuals per a cap de les sis persones considerades subjectes passius de les amenaces, sinó contra el col·lectiu al qual pertanyen, perquè no es troba «en cap d'aquests dos articles cap paràgraf o expressió que pogués considerar-se així». Afegeix que als «sis servidors de l'Estat» amenaçats se'ls atribueix «uns determinats comportaments ofensius per a cada un, que podrien haver estat reputats sengles delictes d'injúries o calúmnies», extrem sobre el qual el tribunal no es pot pronunciar «per no haver-hi cap acusació».

En efecte, als articles de De Juana, segons el TS, «l'amenaça se sotmet a una condició, que les institucions de l'Estat espanyol marxin del País Basc deixant els seus poders i entitats públiques a mans d'un Estat basc independent», el que és una «pretensió permanent d'ETA», pel que «haurà de reputar-se d'inexistent als efectes de la determinació del tipus del delicte d'amenaces» i suposa que siguin «no condicionals».