En una extensa entrevista concedida al diari basc Gara, el grup armat ETA fa una anàlisi de la situació oberta a Espanya després de l'alto el foc permanent. Dos encaputxats asseguren que l'organització armada ja ha fet prou passes amb la declaració i exigeixen «materialitzar els compromisos», ja que «estan totalment equivocats» aquells que pensen «convertir en irreversibles les decisions d'ETA». ETA repeteix el seu conegut discurs sobre el fracàs de la Transició espanyola i l'Estat Autonòmic, com també les seves reivindicacions sobre l'autodeterminació i la territorialitat en la construcció d'Euskal Herria. A més, els dos terroristes justifiquen les cartes d'extorsió enviades a empresaris per «necessitats de la lluita», a més de negar tota responsabilitat de l'organització en els atacs de Getxo i de Barañain, que atribueixen a «la resposta dels ciutadans».

ETA qualifica de «condicions bàsiques» per al bon desenvolupament del procés el respecte dels «drets civils i polítics de l'esquerra abertzale i el final de les detencions» i «la persecució per part de les forces policíaques». Però la «condició democràtica imprescindible» segons l'organització terrorista és l'excarceració dels presos etarres, ja que «tenen dret a prendre part directament en el procés». Un primer pas «des d'avui mateix» en aquest sentit seria posar fi a la dispersió exterminadora». Però adverteix, alhora, que això només suposaria desactivar «una peça» de la «situació d'excepció imposada».

A parer dels terroristes, ETA ja ha realitzat la seva principal aportació al procés de pau amb la declaració d'alto el foc permanent i demana «materialitzar els compromisos en el procés democràtic» al Govern central. Els encaputxats asseguren que la decisió d'ETA no respon a una situació de debilitat o a l'especial sensibilitat de la societat després dels atemptats de l'11-M, sinó que l'alto el foc respon al fet d'haver observat el camí obert, de maenra més consistent que mai, per «al reconeixement polític d'Euskal Herria com a nació i poble».

Tanmateix, ETA adverteix que qui cregui que l'alto el foc és irreversible «sense desenvolupar cap procés democràtic» està «totalment equivocat». Així, insta el govern espanyol i el francès a dir «si estan disposats a respectar el que decideixin els ciutadans bascs sobre el seu futur» i que es comprometin a no posar límits «a la decisió d'Euskal Herria».