Prop de 200 dones de partits i sindicats d'Euskadi i de Navarra -llevat del PP i d'UPN-, i a les quals s'afegiren agents del País Basc francès, presentaren ahir un text en el quals es comprometen a ser «veus per la pau». Així, hi expressen la intenció de «col·laborar en la recerca de solucions» a través d'«un diàleg sense prejudicis i sense condicions que permeti» el desenvolupament de tots els projectes i el respecte de la decisió dels bascs, fins i tot si es tracta d'un canvi de marc jurídic i polític.

Aquest Manifest per la pau es llegí durant la presentació del col·lectiu Ahotsak, al palau Miramar de Sant Sebastià. A l'acte, hi assistiren representants de les 25 organitzacions que han subscrit el document a títol personal, com ara Gemma Zabaleta, Idoia Mendia o Susana García Chueca, del PSE-EE; i Julia Cid, Lourdes Montero i Ainhoa Aznarez, de PSN. També hi acudiren Gemma González de Txabarri (PNB), Jone Goirizelaia (Batasuna), Nekane Alzelai (EA), Kontxi Bilbao (EB), Aintzane Ezenarro (Aralar), Nekane Erauskin, Ainara Epelde i Ane Auzmendi, d'EHAK.

EL text neix com una declaració de dones de «diferents ideologies, tradicions i sentiments» que s'uneixen a títol personal per «explorar passes cap endavant en la recerca de la pau i la reconciliació».

La seva intenció és «conferir nou un impuls a la situació actual» i col·laborar en la consecució d'un procés de pau que es converteixi en irreversible.

El manifest reclama també una major «participació i protagonisme» de les dones en aquest camí, considerant que tenen menys pes que els homes en la vida política. «Creim que les dones hem de ser agents actives a favor de la pau i participar en un nou procés d'esperança que s'ha d'obrir en el nostre poble», assenyala la declaració.

El col·lectiu de dones assenyala diverses premisses necessàries per a la consecució de la pau, que consideren una prioritat política i una tasca col·lectiva. També asseguren que tots els projectes polítics es poden i s'han de defensar. En aquesta línia, assenyalen la necessitat de «cercar un escenari democràtic que permeti i garanteixi el desenvolupament i la materialització de tots els projectes».

Per acabar, el text demana respecte per la decisió dels bascs, en el cas que «la societat basca, la ciutadania d'Euskal Herria desitjàs transformar, canviar o mantenir el seu actual marc jurídic i polític».