A punt de complir-se dos anys des de la seva victòria en les eleccions generals de l'any 2004, el socialista José Luis Rodríguez Zapatero continua disposant d'un cert suport entre les formacions minoritàries, que destaquen especialment la seva política antiterrorista i la seva recerca de la pau. També rep retrets, més variats tant per la seva política econòmica, que no satisfà CiU, ni IU-ICV i el BNG, com per la concreció del model territorial, en la qual Coalició Canària aprecia «errors» i ERC no pot evitar lamentar la seva decepció pel resultat final de l'Estatut.

Des d'Izquierda Unida, el seu coordinador general, Gaspar Llamazares, reconeix l'«esforç» realitzat per l'Executiu aprovant lleis socials com els matrimonis entre persones del mateix sexe o la Llei integral contra la violència de gènere.

CiU hi veu «clarobscurs» i centra les seves crítiques en el vessant econòmic i social, però percep «resultats positius» en la lluita contra ETA. El secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, centrà la seva crítica en la consideració que ZP no «acaba de complir» en la reforma de l'Estatut. D'altra banda, el portaveu del PNB al Congrés, Josu Erkoreka, assegurà que el que més valora de la gestió de Zapatero és que «hagi intentat iniciar un procés de pau a Euskadi». «Ha agafat el bou per les banyes», significà.

El més crític és el portaveu del Bloc Nacionalista Galego (BNG), Francisco Rodríguez, que també parla de «clarobscurs». A parer seu, no s'avança en la majoria dels temes -parla obertament d'«atur»- i en altres s'hi produeix una «involució» clara, que atribueix a l'«oposició agressiva» del PP i a les «contradiccions internes» del PSOE.