Les Administracions Públiques assoliren el 2005 el primer superàvit de la història de la democràcia, que se situà en 10.000 milions d'euros, l'1'1 per cent del Producte Interior Brut (PIB) en termes de comptabilitat nacional, anuncià el vicepresident segon, Pedro Solbes.
El ministre d'Economia i Hisenda explicà en roda de premsa que aquest saldo fou resultat dels superàvit de l'Estat -també el primer-, del 0'36 per cent del PIB, i de la Seguretat Social, de l'1'06 per cent, que compensaren els dèficit del 0'22 i del 0'14 per cent registrats per les comunitats autònomes i les corporacions locals, respectivament.
Després de qualificar d'«històriques» aquestes xifres, Solbes assegurà que en dos anys el Govern socialista ha reduït el dèficit «en major mesura» que l'Executiu del PP en tota la legislatura anterior.
Tant el superàvit de l'Estat com el global, assegurà, «serà retornat als ciutadans en forma de rebaixa d'imposts» i permetrà continuar reduint el deute públic i afrontar «en millors condicions» els reptes del futur, especialment l'envelliment de la població.
El deute públic caigué l'any passat més de tres punts, fins al 43'4 per cent del PIB, i el Govern manté l'objectiu que la reducció assoleixi els deu punts al final de la legislatura, fins al 36 per cent.
Per al vicepresident segon Solbes, la «fita» aconseguida en la història de la Hisenda Pública demostra que és «compatible» la redistribució de la riquesa i la prestació de serveis públics amb un sistema fiscal amb «alta capacitat recaptadora, suficient per cobrir les despeses i tenir un lleuger superàvit».
