El PSOE rebutja el reconeixement de Catalunya com a nació a l'Estatut

En el seu primer escrit d'esmenes, el PSOE diu «reconèixer i acceptar la diversitat d'accepcions que defineixen Catalunya en funció dels sentiments identitaris dels catalans» i assumeix que «té una identitat nacional pròpia» per la seva història, les seves institucions, la seva llengua i la seva cultura, «entre altres característiques singulars».

Les esmenes del Grup Socialista en matèria de finançament coincideixen bàsicament amb la proposta realitzada pel ministre d'Economia, Pedro Solbes, i que ha estat molt criticada pels partits catalans. Emperò en la redacció d'aquestes esmenes s'especifica que el Grup Socialista està «obert a formular transaccionals que puguin sorgir de la ponència».

No obstant això, i a l'espera que les coses puguin modificar-se durant el procés de negociació, el PSOE estableix: «la preeminença de la Legislació estatal enfront de l'Estatut»; corregeix la pretensió de recaptar i gestionar tots els imposts «suportats» a Catalunya; suprimeix tots els articles en els quals s'estableixen les condicions de l'aportació de Catalunya a la solidaritat; rebaixa la bilateralitat, retallant les atribucions de la Comissió Mixta d'Afers Econòmics, i retalla la participació de la Generalitat en el finançament local.

Sobre el Títol de «Drets, Deures i Principis Rectors», els socialistes assenyalen que aquest catàleg ha de situar-se «en els límits constitucionals» i que garanteixin la igualtat dels espanyols. En un altre escrit d'esmenes, el PSOE analitza la tipologia de les competències recalcant que, si bé convé una «definició més nítida» de les que corresponen a la Generalitat, s'ha de respectar el marc constitucional, fet que implica «matisar la definició de competències exclusives, compartides i executives».