El futur sistema estatal d'atenció a les persones dependents assistirà el 2007 fins a 200.000 ciutadans en situació de dependència greu, i en els dos anys següents a 373.000 dependents severs, anuncià ahir el ministre de Treball i Afers Socials, Jesús Caldera.

En roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Caldera i la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, informaren de l'aprovació de l'avantprojecte de llei de promoció de l'autonomia personal i d'atenció a les persones dependents, que estableix les bases del sistema estatal i que es desplegarà fins al proper any 2015.

A partir de l'aprovació d'aquest text, digué Caldera, «volem assolir un acord financer» amb les comunitats autònomes, «ens agradaria un ampli consens parlamentari. Estic convençut que això és possible».

L'acord financer amb les comunitats autònomes «és desitjable, però no indispensable, tot i que no m'imagín una CA que no vulgui participar-hi», postil·là el ministre, qui explicà que el 50 per cent del cost serà assumit per l'Administració general de l'Estat i l'altre 50 per cent per les autonomies. Així mateix disposarà d'una aportació econòmica del mateix beneficiari o usuari en funció de la seva renda i patrimoni.

El sistema públic, equiparable a l'extensió universal de l'educació, la sanitat i les pensions, atendrà més d'un milió de persones majors, malaltes o amb discapacitat que no poden valer-se per si mateixes en les activitats bàsiques de la vida quotidiana.

«Ja el primer any, en el 2007, el sistema garantirà l'atenció a totes les persones més greument afectades; el 2008 començarà a atendre les persones amb dependència severa (grau 2 nivell 1), en total 160.000; i l'any 2009 a 213.000» de dependents del grau 2 nivell dos. A partir d'aquí i de manera gradual, s'atendrà la resta d'afectats. «D'altra manera no seria possible desenvolupar-lo», va explicar el ministre.

L'avantprojecte estableix diferents graus de dependència: grau I (moderada) quan la persona necessita ajuda per fer activitats bàsiques de la vida diària almenys una vegada al dia; grau II (severa) quan necessita ajuda dues o tres vegades al dia, però no requereix presència permanent d'un assistent; grau III (gran dependència) quan per la seva total pèrdua d'autonomia física o mental necessita la presència indispensable i contínua d'una altra persona.