Els comptes del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero per al pròxim any tenen diversos pilars fonamentals: l'estabilitat pressupostària, el reforç de les polítiques socials i l'augment de la qualitat de la despesa per millorar la productivitat de l'economia espanyola.

Els ingressos de l'Estat creixeran un 9'4% sense canvis impositius pel bon funcionament de l'economia, mentre que les despeses augmentaran a l'entorn del 7'6%, i se'n dedicarà més de la meitat al capítol social.

El vicepresident segon i ministre d'Economia i Hisenda, Pedro Solbes, presentà ahir les prioritats de l'Executiu per al pròxim any.

Els ingressos de l'Estat se situaran el 2006 en 128.591 milions d'euros, un 9'4% més que el previst en els Pressuposts del 2005.

Aquest increment és possible, segons Solbes, gràcies al fort increment dels beneficis empresarials, que permetrà que la recaptació de l'Impost de Societats creixi un 10%, gràcies al bon comportament de l'ocupació i de la renda de les llars, que s'elevarà un 9'5%.

Des del punt de vista de la fiscalitat no hi ha canvis excepte la deflactació de la tarifa de l'IRPF en un 2% amb un estalvi als contribuents de més de 200 milions d'euros, el manteniment d'un impost especial sobre hidrocarburs, fet que suposarà deixar de recaptar més de 200 milions d'euros i l'actualització de les taxes de quantia fixa, que implicarà uns ingressos addicionals de 59 milions d'euros.

Despesa Social
La despesa no financera de l'Estat s'elevarà fins a 133.947 milions d'euros (un 7'6% més), i en destaca l'augment de les despeses de personal per actuacions específiques en Justícia, Seguretat Ciutadana i Defensa.

Amb això, el pressupost total de despeses de l'Estat apujarà a 174.976'03 milions d'euros.

Gairebé dues terceres parts del Pressupost no financer de l'Estat estan ja compromeses. Es tracta de les despeses corresponents al finançament de les administracions territorials, al qual s'ha d'unir la millora del finançament de l'assistència sanitària. Les esmentades despeses suposen el 33'4% del Pressupost no financer. En segon lloc estan els interessos del deute, amb el 13% del pressupost, seguit de les relacions financera amb la UE, que se'n duen el 8'2%.

La dotació per a classes passives és el 6'2 per cent del total, el fons de contingència el 2 per cent i els ministeris i altres despeses acaparen el 37'2% del total del pressupost. Els ministeris d'Economia i Hisenda, Assumptes Exteriors i Cooperació, Sanitat i Consum i Habitatge són els que tenen major increment en l'assignació de despeses, mentre que Medi Ambient, Defensa i Administracions Públiques són els departaments amb menor puja.

Per segon any consecutiu, més de la meitat del pressupost no compromès, el 50'2%, anirà destinat a despesa social, el 31% a actuacions de caràcter general, el 12'5% a actuacions de caràcter econòmic, i el 6'4% restant als serveis públics bàsics.