algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 20°
20°

Els grups minoritaris rebutgen la proposta de llengües del Congrés

PSOE i ERC volen reprendre la solució que ja emprà Manuel Marín

La fórmula sobre l'ús de les llengües cooficials en seu parlamentària que durant unes setmanes emprà el president del Congrés, Manuel Marín -i que estudien reprendre PSOE i ERC- és insuficient per a la resta de grups minoritaris. CiU, PNB, IU-ICV i els representants de BNG i Eusko Alkartasuna avisen de la seva intenció de mantenir fins al final de la reforma del reglament l'esmena que presentà el denominat 'grup de Sitges' -del qual formen part tots els grups minoritaris, inclòs ERC- perquè les noves normes internes de la Cambra contemplin l'ús de les llengües cooficials com un dret dels diputats.

Però els republicans ja han manifestat la seva disposició a desmarcar-se d'aquesta proposta i tancar un acord definitiu amb els socialistes al marge de la resta de grups minoritaris i basat en la fórmula de Marín, encara que paral·lelament hagi presentat una proposició de Llei perquè el català, l'euskera i el gallec tenguin caràcter de llengua oficial a tot l'Estat.

La solució que durant diverses sessions adoptà el president del Congrés permet d'utilitzar el català, el gallec o l'euskera sempre que els diputats tradueixin verbalment i per escrit les seves paraules perquè puguin ser recollides al Diari de Sessions. Una fórmula que no satisfà plenament els grups minoritaris, que anuncien que mantindran la seva reivindicació en l'àmbit del Reglament encara que ERC i PSOE acordin finalment tornar a aquest sistema, si bé acceptarien recuperar aquesta solució de manera temporal fins que s'aprovin definitivament les noves normes internes de la Cambra Baixa.

D'altra banda, ERC, que es comprometé amb la resta de grups minoritaris a portar aquest assumpte de manera conjunta, afirma que tenen un «acord tàcit» amb el PSOE.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.