El PNB aposta per l'eliminació de les fronteres a una Europa en què Euskadi, com a nació, pugui tenir presència i veu pròpia. A més, advoca per una Constitució Europea davant la «miopia política» d'alguns dirigents, encara que veu necessari un major reconeixement dels pobles, i destaca l'erosió dels «estat-nació» pel ressorgiment del nacionalisme de pobles sense Estat. Així ho asseguraren al manifest que la formació «jeltzale» elaborà amb motiu de la celebració de l'Aberri Eguna, (Dia de la Pàtria Basca).

El text, de deu pàgines, recull també la necessitat que Euskadi sigui partícep del projecte europeu perquè «creim en Europa» i aposta per una Europa sense fronteres ja que «les sofrim massa com per apostar per les fronteres i els Estats-Nació».

Així mateix, els líders jeltzales consideren que el projecte europeu «encara que lent, serà imparable» i es mostren convençuts que la futura Constitució Europea és «el paradigma d'aquesta transformació», que va avançant pesi «a la miopia política d'alguns dirigents d'Estats europeus».

Per la seva banda, el president del PNB, Josu Jon Imaz, afirmà que perquè el País Basc es converteixi en una «nació lliure» és necessari que també totes les persones ho siguin, i per tant l'organització terrorista ETA «no té cabuda» en ella.

Imaz realitzà aquesta reflexió després de la celebració d'un acte organitzat per l'Associació d'Electes Municipals de PNB i EA, Udalbiltza, amb motiu de l'Aberri Eguna.

El líder del PNB advertí a ETA que «no es pot amenaçar els drets bàsics d'una persona, matar, i extorsionar», després del qual va insistir que «la nació només pot ser lliure si totes les persones som lliures i si els drets de totes les persones són respectats».

Imaz eludí comentar els «rumors» sobre una possible treva de l'organització terrorista i es limità a expressar que «ETA hauria de prendre una decisió definitivament sobre tot això perquè els bascs puguin decidir i tenir el seu futur en pau i llibertat».