El portaveu del PP al Congrés, Luis De Grandes, definí ahir com un «revival de naftalina» l'homenatge que tots els grups de l'oposició retran al Congrés a les víctimes del franquisme el pròxim 1 de desembre. Felipe Alcaraz, portaveu d'IU, assenyalà per la seva banda que el PP demostra que «no entén la història d'Espanya» quan es desvincula d'aquest acte.

«No sé com definir-ho. Són aquestes coses d'IU, amb el seu llenguatge antic i senyorial que sonen una mica a naftalina. Estan entossudits a fer un homenatge no se sap a qui», comentà De Grandes en una roda de premsa al Congrés.

A més, De Grandes retragué al Partit Comunista -força majoritària a IU- que hagi passat de ser un partit que durant la transició tingué «com a bandera la defensa de la reconciliació nacional» a «voler tornar al passat promovent un homenatge» quan se celebren «els 25 anys de la Constitució de la concòrdia».

De Grandes insistí que el seu partit no considera necessari l'homenatge i reiterà que la resolució aprovada fa un any per unanimitat a la Comissió Constitucional contenia, segons el PP, un compromís de no tornar a plantejar aquesta qüestió a la Cambra. «Quan es diuen dois em remet a aquesta resolució, que reflecteix inequívocament la nostra posició», afegí.

En resposta a Alcaraz, qui recalcà que «la memòria dels lluitadors antifranquistes es convertí en la Constitució del 1978», De Grandes subratllà que la Constitució «no es féu per vencedors o vençuts» i acusà IU de voler treure ara «restes d'odis», cosa que, al seu parer, «no és convenient».

Prèviament, el dirigent d'IU havia assenyalat que la decisió del PP de no donar suport a aquest homenatge deixa clar que el populars «no entenen la història d'Espanya». A més a més, denuncià que el PP no s'ha desvinculat de l'acte a la «francesa», sinó que ha advocat expressament per «oblidar aquests fets».

Després d'assenyalar que «la memòria dels antifranquistes es pot perdonar, però no oblidar», perquè si s'oblida es corre «el risc de repetir la història i de reincidir en l'Espanya de la revenja», Alcaraz advertí al Partit Popular que amb aquesta posició contradiu l'«esperit de conciliació de la Constitució».