El portaveu del Govern basc, Josu Jon Imaz, creu que el Tribunal Superior de Justícia d'Euskadi ha «esborrat de cop» tota la jurisprudència en matèria contenciosa administrativa en admetre a tràmit el recurs al pla Ibarretxe de la Diputació d'Àlaba. Imaz creu que l'admissió del recurs només és «un nou element mediàtic en les campanyes del senyor Aznar». El portaveu parlamentari d'EA, Rafael Larreina, s'estimà més quedar-se amb el vot particular emès per dos dels magistrats per continuar apostant pel debat del pla a la Cambra autonòmica.

Imaz creu que la tramitació només aconsegueix un efecte, sumar-se a les «campanyes mediàtiques» del Govern. «I això sense argument jurídic digne de consistència», digué, convençut que aquest nou episodi en el desenvolupament del pla suposa una «instrumentalització política de la justícia».

El portaveu de l'Executiu basc creu que el Tribunal Superior de Justícia d'Euskadi, «de sobte, d'un cop, esborra i dóna un gir de 180 graus al que suposa tota la jurisprudència en aquesta matèria fins a la data». L'existència d'un vot particular és per Imaz prova «del poc fonament del recurs presentat per la Diputació foral d'Àlaba».

Precisament al diputat general, Ramón Rabanera, dedicà Imaz dures crítiques, perquè, al seu parer, «vol evitar que la societat alabesa debati la proposta d'autogovern». «El senyor Rabanera té por de la societat alabesa i de la decisió que pugui prendre», apuntà, recordant que la coalició formada per PNB i EA ja aconseguiren més vots que el PP en les eleccions de maig. Segons digué, les institucions forals haurien de dedicar-se «a defensar els interessos dels bascs» i no a posar obstacles «en el camí». Rafael Larreina, portaveu parlamentari d'EA, considera «significatiu» que els jutges hagin emès un vot particular.

«Demostra que el que nosaltres hem defensat, que és que aquest recurs no tenia raó de ser en aquella instància (la sala contenciosa administrativa del TS), té més que fonament jurídic, ja que el mateix Tribunal ha tingut els seus dubtes».

Davant els dubtes, Larreina apostà per continuar endavant en el debat del pla Ibarretxe al Parlament basc, una Cambra que «té capacitat i competències suficients per iniciar la reforma estatutària».