Les converses telefòniques entre els diputats socialistes trànsfugues Eduardo Tamayo i María Teresa Sáez amb el grup empresarial Vázquez y Bravo durant el procés electoral i en dates clau per a la formació del govern de la Comunitat de Madrid demostren que es preparà un cop perquè Rafael Simancas no accedís al govern de la Comunitat de Madrid. Així ho considera provat el propi Simancas: «Existeix una trama de corrupció política per tòrcer la voluntat dels ciutadans, així com impedir un Govern de progrés a Madrid i possibilitar l'accés del PP al Govern regional».

La cadena Ser difongué ahir que Eduardo Tamayo s'havia posat en contacte pel seu telèfon mòbil -que li facilità l'Assemblea de Madrid- amb representants del grup empresarial de Francisco Vázquez Igual i el seu nebot, Francisco Bravo Vázquez, amb interessos immobiliaris i del sector del joc a tot Madrid. Tamayo parlà amb els empresaris la nit del 25-M, quan es començà a alentir el recompte de vots a la Comunitat de Madrid, en una cridada que durà més de sis minuts.

Ho tornà a fer després de reunir-se amb el secretari d'Organització del PSOE, José Blanco, dilluns passat, qui li confirmà els pactes amb IU; també cridà aleshores a Balbás, el líder del sector Renovadors per la Base i suspès de militància del PSOE aquesta setmana passada.

A més, fou precisament Bravo Vázquez qui ordenà la reserva de dues habitacions a l'Hotel Los Vascos dimecres passat per a Tamayo i Sáez i qui mantingué els contactes telefònics amb ells en els moments clau d'aquesta operació.

Segons demostra el llistat de cridades del telèfon mòbil de Tamayo, el diputat mantenia contactes freqüents amb Bravo Vázquez en els dos últims mesos, però també amb Balbás i amb la segona diputada trànsfuga, Maite Sáez.

El portaveu del PSOE Jesús Caldera assegurà que el comportament dels dos trànsfugues respon a una trama immobiliària, i desestimà que l'actitud de Tamayo i Sáez estigui motivada per diferències polítiques. Per això, indicà que l'actitud del PP de no donar suport a la devolució dels escons dels dos diputats socialistes demostra que la formació popular està «cercant el seu propi benefici en aquest assumpte».