L'Assemblea de Madrid visqué ahir una jornada sorprenent. El PSOE perdé la Presidència de la Cambra autonòmica per l'absència premeditada de dos dels seus parlamentaris, que se serviren d'aquest sistema per mostrar la seva oposició a l'acord encara no tancat amb IU. Eduardo Tamayo i María Teresa Sáez, representants del corrent Renovadors per la base de la Federació Socialista Madrilenya, varen amenaçar fins i tot de comportar-se igual en la investidura de Rafael Simancas. La popular Concepción Dancausa presidirà la Cambra gràcies a aquesta rebel·lió.
Els parlamentaris socialistes Eduardo Tamayo i Teresa Sáez no comparegueren a la sessió constitutiva de l'Assemblea de Madrid. En els primers moments, no se'n sabia gaire bé el motiu. La portaveu adjunta del PSOE, Helena Almazán, sol·licità a la Mesa d'Edat, presidida per Carlos Westendorp, una aturada de cinc o deu minuts. Davant de les queixes del PP, la socialista digué que els dos diputats havien tingut «un petit contratemps».
No era així ni prop fer-hi, ja que la seva absència era premeditada. Com que va ser impossible localitzar-los, Westendorp es veié obligat a reprendre la sessió, davant de les cares d'incredulitat i preocupació dels socialistes, sobretot de Rafael Simancas. La votació, en primera volta, impedí que el socialista Francisco Cabaco aconseguís la majoria necessària per convertir-se en el president de l'Assemblea.
Els 55 vots del PP sí que bastaren perquè, en la segona votació, en la qual només era necessària la majoria simple, la popular Concepción Dancausa es convertís en la nova presidenta de la Cambra. El PP respectà l'elecció de les vicepresidències, una per a cada un dels tres partits principals, però l'absència dels dos diputats socialistes alterà l'elecció dels secretaris. Els populars en tindran dos i el PSOE un, tot i que el repartiment previst era al revés.
Després, Tamayo anà a diferents mitjans de comunicació per explicar els motius pels quals no acudiren al ple: les «discrepàncies» per la negociació que el PSOE manté encara amb IU per tancar un acord que permeti al líder socialista governar la Comunitat de Madrid.
«La meva posició i la de molts de socialistes és no arribar a un acord amb IU», digué. Si bé admeté que es pot confiar en el suport de la formació d'esquerres, assegurà que el nombre de conselleries que es proposa cedir és excessiu. Tamayo considerà que una part del partit i de l'electorat, la socialdemòcrata, no entenen tanta de concessió. La posició d'aquests dos diputats pot tenir una conseqüència encara més greu per al PSOE si decideixen no anar tampoc a la sessió d'investidura. En aquest cas, Simancas podria no ser el president de la Comunitat de Madrid. «Això és un toc d'atenció a Simancas», va concloure Tamayo.
