El 25% dels bascs vol la independència, però el 55% es declara no nacionalista

En aquest sentit, el balanç de l'independentisme a Euskadi, resultant de la resta entre la població que s'hi mostra d'acord i la ciutadania que hi està en desacord, és negatiu (-9), encara que les diferències entre territoris històrics són molt notables, ja que mentre que Guipúscoa registra un -1, Àlaba obté un -21 i Biscaia un -9.

Els col·lectius més favorables a la independència d'Euskadi són la joventut, els ciutadans nadius, els que s'hi estableixen d'esquerres i els que es defineixen com nacionalistes bascos. Per la seva part, el sentiment nacionalista continua més estès a Guipúscoa (42 per cent) que a Biscaia (34 per cent) o a Àlaba (31 per cent). L'estudi realitzat pel Gabinet de Prospecció Sociològica de la Presidència del Govern basc recull un total de 2.855 entrevistes realitzades als tres territoris històrics de la comunitat autònoma basca l'octubre d'aquest mateix any.

D'altra banda, el 24 per cent de la població basca es troba satisfeta amb l'Estatut d'Autonomia i un 36 per cent n'estaria satisfeta si es completàs. El 15 per cent de la ciutadania rebutja l'Estatut perquè el considera insuficient i el 3 per cent creu que té «massa competències». Una de cada cinc persones no respon aquesta pregunta.

L'informe també assenyala que el lehendakari és el líder polític més ben valorat pels bascs i l'únic que obté un aprovat (5'0). El segueixen la presidenta d'Eusko Alkartasuna, Begoña Errazti (3'7) i el coordinador general d'EB-IU, Javier Madrazo.