El Sociòmetre basc d'hivern del 2002 que elabora el gabinet del lehendakari, Juan José Ibarretxe, afirma que el 55 per cent de la societat basca es considera no nacionalista, davant un 36 per cent de ciutadans que sí es defineixen com a nacionalistes bascos. Així mateix, el 25 per cent de la població es mostra d'acord amb la independència d'Euskadi, davant un 34 per cent que la rebutja i un 32 per cent que hi estaria o no d'acord depenent de les circumstàncies.
En aquest sentit, el balanç de l'independentisme a Euskadi, resultant de la resta entre la població que s'hi mostra d'acord i la ciutadania que hi està en desacord, és negatiu (-9), encara que les diferències entre territoris històrics són molt notables, ja que mentre que Guipúscoa registra un -1, Àlaba obté un -21 i Biscaia un -9.
Els col·lectius més favorables a la independència d'Euskadi són la joventut, els ciutadans nadius, els que s'hi estableixen d'esquerres i els que es defineixen com nacionalistes bascos. Per la seva part, el sentiment nacionalista continua més estès a Guipúscoa (42 per cent) que a Biscaia (34 per cent) o a Àlaba (31 per cent). L'estudi realitzat pel Gabinet de Prospecció Sociològica de la Presidència del Govern basc recull un total de 2.855 entrevistes realitzades als tres territoris històrics de la comunitat autònoma basca l'octubre d'aquest mateix any.
D'altra banda, el 24 per cent de la població basca es troba satisfeta amb l'Estatut d'Autonomia i un 36 per cent n'estaria satisfeta si es completàs. El 15 per cent de la ciutadania rebutja l'Estatut perquè el considera insuficient i el 3 per cent creu que té «massa competències». Una de cada cinc persones no respon aquesta pregunta.
L'informe també assenyala que el lehendakari és el líder polític més ben valorat pels bascs i l'únic que obté un aprovat (5'0). El segueixen la presidenta d'Eusko Alkartasuna, Begoña Errazti (3'7) i el coordinador general d'EB-IU, Javier Madrazo.
