El rei Joan Carles presidí ahir el solemne acte d'obertura del nou any judicial, que estarà marcat pel procés d'il·legalització de Batasuna, qüestió que centrà el discurs del fiscal general de l'Estat i que fou obligatòriament absent de l'al·locució del president del Tribunal Suprem.

Aquest darrer, Francisco José Hernando, que també presideix la sala especial que haurà de pronunciar-se sobre les demandes d'il·legalització de la coalició abertzale presentades pel Govern i pel ministeri públic, eludí parlar d'un assumpte en el qual actuarà com a instructor i ponent i dedicà la major part de la seva llarga intervenció a la situació jurídica dels estrangers a l'Estat espanyol.

Després del seu discurs, el rei va declarar obert el nou any judicial i aixecà la sessió, moment en què es formaren als passadissos del Tribunal Suprem els habituals «corralets» en els quals el tema estrella va ser, inevitablement, l'aplicació de la Llei de partits polítics, reprenent així el fil del discurs amb el qual el fiscal general, Jesús Cardenal, havia obert l'acte.

Per Cardenal, la Llei de partits ha definit un abans i un després en l'enteniment del pluralisme polític com a valor superior de l'ordenament jurídic». El fiscal general afegí que «el normal funcionament del sistema constitucional exigeix tant de vigor a la defensa del principi de participació política com a la creació d'un marc jurídic que neutralitzi els intents de destrucció de la convivència democràtica». Va afegir, a més, que el terrorisme «continua representant una terrible amenaça», però va indicar que «la finalitat d'enfonsament institucional perseguida pel fanatisme terrorista provoca justament l'efecte contrari», que és el reforçament de les institucions de l'Estat de Dret.

El fenomen del terrorisme també va ser present en l'al·locució d'Hernando, que després de saludar els assistents a l'acte i, especialment, els jutges i magistrats que s'han incorporat a la carrera el darrer any, va dedicar les seves primeres paraules a recordar el magistrat de l'Audiència Provincial de Bilbao José María Lidón, assassinat per ETA el passat 7 de novembre.

La resta de la seva intervenció va estar dedicada a ressaltar la necessitat d'ordenar la «immigració econòmica massiva» "un fenomen sobre el qual destacà que ha sorgit «una intensa atenció i un ric debat» en tots els aspectes «de la vida pública i social de l'Estat»" a través d'una regulació legal «que no admet demora ni tampoc dubtes».