El Consell de Ministres del pròxim divendres iniciarà el procés per formalitzar davant del Tribunal Suprem la demanda per il·legalitzar Batasuna, que inclourà «tots els elements» que desmostren que la coalició abertzale és «la prolongació del terrorisme en la política, segons el ministre de Justícia, José María Michavila», qui va assegurar que l'Executiu central espera que, una vegada ultimats els detalls jurídics i tècnics, es pugui presentar la pròxima setmana davant del Tribunal Suprem la demanda per a l'aplicació de la Llei de Partits contra la coalició abertzale. La demanda inclourà les últimes amenaces d'Arnaldo Otegi, perquè l'Ertzaintza no executi el mandat del jutge Baltasar Garzón i no estarà tancada fins que es presenti formalment.
«Els serveis jurídics de l'Estat i el Ministeri Fiscal continuaran incorporant aquelles noves proves que només redunden en l'evidència que Batasuna és la prolongació del terrorisme i que no es pot consentir que s'instal·lin a la democràcia els que la utilitzen per atemptar-hi i violentar-la», va asseverar. El procés d'il·legalització de Batasuna va fent passos per a la seva culminació. El responsable de Justícia va qualificar d'«un gran dia per a la democràcia» el ple del Congrés de dilluns perquè, al seu judici, «permet estrènyer el cèrcle als violents». Així, va destacar el treball de «la via constitucional per deixar fora de la llei a un partit que utilitza els escons finançats amb els nostres imposts per fer de la política una prolongació del terrorisme». Michavila va assenyalar que es tracta d'«una via absolutament normal en qualsevol democràcia» i va indicar que «no hi ha cap democràcia seriosa que deixi d'aplicar l'Estat de Dret per temor al xantatge del terrorisme».
Donant suport a aquests arguments ha estat el PSE-EE que va qualificar el Ple del Congrés com un pas molt important per acabar amb la impunitat de Batasuna i que al costat dels populars no cessa en les seves crítiques al PNB pel vot en contra ofert dilluns. Per la seva part, el diputat socialista Ramón Jáuregui va dir que el Govern d'Ibarretxe ha quedat «hipotecat i llastrat» amb aquesta decisió però va deixar clar que seria «poc intel·ligent i matusser» enfonsar en la divisió amb els nacionalistes que són necessaris per a la fi del terrorisme.
En aquesta línia de recerca de diàleg sorgeixen les actituds dels partits d'esquerres que consideren que la il·legalització de Batasuna és un acord «constitucionalment dubtós, jurídicament innecessari i políticament ineficaç». Des d'IC-V s'ha instat a les forces polítiques a tornar al diàleg per afrontar el terrorisme, mentre que des d'ERC s'ha criticat que el Congrés i Garzón hagin optat per una solució policial en lloc de propiciar el diàleg com mètode de solució al conflicte. Els nacionalistes bascos continuen mantenint que ni populars ni socialistes van aportar cap tipus d'argument en un ple que va ser «la crònica d'una il·legalització anunciada». «No es van donar raons perquè no existeixen i es van limitar a fer un discurs des del patriotisme pur i dur i no un debat que cabria esperar de gent d'Estat», van concloure.
