El ministre de Justícia, Jose María Michavila, assegurà ahir que de l'informe realitzat pels serveis jurídics de l'Estat, que ha estat traslladat a tots els grups parlamentaris, es dedueixen «prou arguments de fet i de dret per impulsar la il·legalització de Batasuna, HB i EH». Michavila explicà en conferència de premsa l'informe realitzat per l'Advocacia de l'Estat a fi d'impulsar el procés d'aplicació de la Llei de partits per sol·licitar al Tribunal Suprem la il·legalització de Batasuna, basat en un seguit d'entramats considerats «jurídicament més rellevants».

L'informe conclou que «no es tracta tan sols dels silencis, amb tota la gravetat legitimadora de l'activitat terrorista que en termes estrictament jurídics aquesta conducta té, sinó que s'acompanya amb accions greus, reiterades i explícites que fan que concorrin els supòsits de fet precisament determinats en la Llei de partits». Segons el parer de l'Advocacia de l'Estat, «concorren els requisits exigits per a l'iniciació del procediment judicial de declaració d'il·legalitat dels partits polítics que integren l'entramat Batasuna en els termes prevists en la Llei Orgànica 6/2022 del 27 de juny de partits polítics i la seva dissolució subsegüent».

Segons l'informe, els partits polítics HB, EH i Batasuna, tots integrants de l'anomenat «entramat Batasuna», desenvolupen «una actuació aclaparadorament demostrativa que han duit a terme una activitat constant de suport al terrorisme, amb dirigents, representants i militants reiteradament condemnats per terrorisme». Segons Michavila, tots aquests fets comesos després del 29 de juny, data d'entrada en vigor de la llei, «manifesten clarament que Batasuna ha volgut continuar sent el que ja era, i el que ja la mateixa Batasuna havia dit que era: el braç polític de la banda terrorista ETA».

El ministre va indicar que si des del 29 de juny Batasuna hagués trencat el seu suport de connivència amb ETA, no se li hauria aplicat la llei», però des de llavors aquesta formació «ha demostrat que la seva senya d'identitat és precisament constituir-se com a braç polític de l'acció terrorista». A més, Michavila va recordar que en el procediment d'il·legalització «un element de valoració és la seva trajectòria, que "va assenyalar" Batasuna ha mantingut intacta». Així mateix, el ministre «aplaudí» la decisió del jutge Garzón d'iniciar els procedimetns per il·legalitzar penalment Batasuna.

L'informe realitzat pels serveis jurídics de l'Estat, del qual es dedueixen «prou arguments de fet i de dret» per impulsar la il·legalització de Batasuna, inclou 23 fets «jurídicament rellevants» que demostren supòsits que encaixen «perfectament» en la Llei de partits. De manera resumida, són aquests: 1.- Tots els partits de l'Ajuntament de Vitòria condemnaren l'atemptat de Santa Pola, llevat del representant d'EH present en l'acte. (5 d'agost del 2002).

2.- Els grups polítics de l'Ajuntament de Sant Sebastià aprovaren una proposta de condemna del mateix atemptat, llevat del de Batasuna. (5 d'agost del 2002).

3. El Parlament de Navarra va acordar la condemna del mateix atemptat de Santa Pola, sense que, novament, els parlamentaris de Batasuna hi donassin suport. (5 d'agost del 2002).

4.- El ple de l'Ajuntament de Pamplona va aprovar la condemna de l'esmentat atemptat sense el vot de Batasuna. (31 de juliol del 2002).

5.- El portaveu de Batasuna a l'Ajuntament de Vitòria, José Enrique Bert, va manifestar literalment que la seva formació «no aspira que ETA deixi de matar». (19 de juliol del 2002).

6.- El portaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, va realitzar unes declaracions en què responsabilitzava dels assassinats de Santa Pola el president Aznar i va amenaçar que es continuaran produint accions terroristes. A més, justificà i legitimà l'acció terrorista, referint-se als fets com a «esdeveniment». (5 d'agost del 2002).

7.- Acord del Parlament Basc com a reacció a l'atemptat terrorista de Santa Pola, en el qual Batasuna a través de la no-condemna dóna suport tàcitament al terrorisme. (7 d'agost del 2002).

8.- Incidents provocats pels regidors de Batasuna en el «chupinazo» de les festes de Vitòria. (4 d'agost del 2002).

9.- La mateixa banda armada ETA va manifestar, després del 29 de juny, el seu interès exprés perquè no s'il·legalitzi el seu braç polític.

10.- Comunicat de la banda terrorista ETA en el qual amenaça els partits democràtics que donin suport a la il·legalització de Batasuna. (13 d'agost del 2002).

11.- La manifestació de Batasuna a Sant Sebastià, després de la qual es proferiren crits de suport i exaltació d'ETA. (11 d'agost del 2002).

12.- Fets violents produïts per militants i regidors de Batasuna a l'Ajuntament de Lasarte, a la batlessa del qual li impediren sortir al balcó. (29 de juny del 2002).

13.- Negativa dels representants de l'«entramat Batasuna» a subscriure el manifest institucional en defensa del dret a la vida, la llibertat i la seguretat de totes les persones presentat per Eudel. (10 de juliol del 2002).

14.- No-participació de representants de Batasuna en l'acabada de crear Comissió de Suport a les Víctimes al Parlament basc.

15.- Ni abans ni després de l'entrada en vigor de la Llei de partits l'«entramat Batasuna» no ha pres cap mesura disciplinària respecte de les persones que practiquen una doble militància, amb la seva pertinença a ETA.

16.- Manifestació a Sant Sebastià en la qual el regidor portaveu de Batasuna, Josetxo Ibazeta, va declarar que la concentració de militants tenia com a objectiu «dir a les autoritats estatals que no es podran passejar amb impunitat per Euskal Herria». (16 de juliol del 2002).

17.- Un acte del jutge Baltasar Garzón estableix que s'ha demostrat que l'estratègia seguida pels responsables dels joves de Segi en la kale borroka és emparada i coordinada per HB, EH i Batasuna. (3 de juliol del 2002).

18.- El batle d'Ondarroa, pertanyent a Batasuna, va participar en actes de suport a Kepa Badiola, condemnat per diversos delictes de terrorisme. (3 de juliol del 2002).

19.- En municipis governats en majoria absoluta per l'«entramat Batasuna» apareixen de manera «oficial» a la seu de les institucions democràtiques reiterades proclames d'extraordinària gravetat per estimular l'enfrontament contra l'Estat de Dret i per secundar ETA.

20.- Participació d'Arnaldo Otegi, portaveu de Batasuna, en actes d'homenatge a presos condemnats per terrorisme i a terroristes morts. (19 de juliol del 2002).

21.- A la pàgina web de diversos ajuntaments governats per Batasuna hi ha declaracions expresses de suport a condemnats per delictes de terrorisme, considerant-los «presos polítics».

22.- Actes d'homenatge a Berango (Biscaia), promoguts per Batasuna a condemnats per delictes de terrorisme, considerant-los «presos polítics».

23.- Amenaces als edils socialistes a l'Ajuntament d'Amorebieta per militants de Batasuna. (30 de juliol del 2002).