El Partit Nacionalista Basc va ser ahir l'única formació que durant la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats va votar en contra de la conveniència d'iniciar un procediment d'il·legalització contra Batasuna, que arrancarà amb un ple a la Cambra Baixa el pròxim dia 26 d'agost, com va decidir el Parlament amb els vots a favor de PP, PSOE i Coalició Canària i les abstencions de CiU, IU i el Grup Mixt. Els nacionalistes bascs acusaren els promotors de la iniciativa d'intentar treure rendiment electoral de la il·legalització amb vista a les eleccions municipals del 2003 amb una política infernal gens antiterrorista.
Segons els plans dels populars i del principal partit de l'oposició, el ple debatrà la proposta d'instar el Govern a presentar una demanda per posar fora de la llei Batasuna i les seves dues darreres marques electorals: Herri Batasuna i Euskal Herritarrok. La iniciativa es tramitarà com una proposició no de llei i els grups parlamentaris hi podran presentar esmenes fins al migdia de dilluns. Els populars consideraren que la Llei de partits era la darrera oportunitat perquè Batasuna corregís la seva manera d'actuar però, segons la seva opinió, la formació abertzale ha anat mantenint el seu desafiament a l'Estat de Dret «sense mostrar ni un bri de rectificació ni modificació de conductes».
Per això, el PP va considerar que hi ha exemples més que suficients per demostrar la connivència entre Batasuna i ETA i perquè «sense tebiesa ni ambigüitats i amb convicció» s'il·legalitzi el braç polític d'ETA. També els socialistes hi donaren suport idea recordant que Batasuna no tan sols no condemna els atemptats, sinó que els justifica.
El PNB els va replicar que tots els partits democràtics defensen absolutament el dret a la vida i estan en contra de la violència, però va ressaltar que el camí seguit en aquest procés ha esta «viciat des del principi». Els nacionalistes bascs reconegueren que és «miserable» que Batasuna no condemni la violència, però no acceptaren de cap manera que es converteixi en còmplices del terrorisme els seus electors, el 15 per cent de la població basca. Els qui s'abstingueren en la votació justificaren la seva posició amb arguments basats «en la coherència de la seva trajectòria», com CiU, i en la no-acceptació de la política terrorista del Govern, com IU.
