José María Aznar va cloure ahir el XIV Congrés del PP, i ho va fer qualificant-lo com el punt de partida de la victòria electoral del seu partit en els comicis autonòmics i municipals de l'any que ve, i de les generals del 2004, en les quals ja no serà el candidat. En el seu llarg discurs, Aznar va realitzar una decidida aposta per la Constitució i va criticar l'aposta sobiranista del PNB, cosa que li va servir també per donar suport a la feina del PP al País Basc. Els objectius per als pròxims anys, segons va explicar, són la millora de l'educació, a la qual va dedicar bona part de la seva intervenció, i la plena ocupació i el desenvolupament de l'Estat espanyol i de la Unió Europea.
Aznar no va fer gaire referències explícites, però sí que va llançar molts de missatges. Així, va assegurar que als participants en el Congrés no els ha interessat la cursa per la seva successió, i va parlar d'un partit amb voluntat d'«integrar i no d'excloure», referint-se a l'oferta d'entrar en el Govern que té CiU damunt la taula.
La lluita contra el terrorisme va ser el primer gran assumpte que va tocar Aznar. Així, va assegurar que el País Basc és el lloc d'Espanya on no es poden defensar lliurement les idees, per la qual cosa va destacar el sacrifici dels populars bascs, que estan renunciant a la seva vida normal per un compromís moral». Va retre homenatge a les víctimes del terrorisme i va assegurar, pensant en el PNB, que «l'únic conflicte polític que té el País Basc és el terrorisme».
Aznar va recordar els atemptats contra Nova York i Washington com el moment en què el món democràtic va descobrir que no han desaparegut les amenaces. «Ermua va ser veritablement el nostre 11 de setembre», va dir. En aquest sentit, va rebutjar «les vies intermèdies» per combatre el terrorisme i va rebutjar les concessions que es puguin fer als terroristes "un altre missatge al PNB, partit al qual va retreure «l'exclusió d'Estella». Per contra, va demanar al PSOE reforçar l'acord antiterrorista.
En el marc de la lluita antiterrorista, Aznar va realitzar una encesa defensa de la Constitució, va assegurar que no pretén convertir-la en patrimoni de ningú i va demanar parlar d'Espanya «sense complexos com allò que és, una gran nació». La Carta Magna ha permès "va dir" un «nivell extraordinari» d'autogovern de les comunitats autònomes. Va rebutjar la reforma de la Constitució que proposen tots els partits menys el seu i va recordar que per parlar d'una modificació, que és possible, s'ha de saber què es vol canviar i per a què.
