nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
10°

Ajuria Enea ataca Garzón per imputar els directors de «Gara» i «Egunkaria»

Aizpurua i Otamendi, acusats d'inducció a l'assassinat, hauran de declarar divendres

33736

L'entrevista a dos etarres fou la causa per la qual han estat imputats.

El Govern basc escometé ahir contra la decisió del jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón per la imputació dels directors dels diaris Gara i Euskaldunon Egunkaria en un delicte d'inducció a l'assassinat del conseller d'UPN a Leiza José Javier Múgica, per l'entrevista que realitzaren a membres d'ETA publicada per ambdós diaris el passat 7 de juny. Emperò el jutge sempre s'ha oposat a aquesta imputació que demana la Fiscalia. Això no obstant, haurà de prendre declaració divendres als dos directors perquè la Secció Primera de la Sala Penal donà la raó al fiscal, atenent els seus recursos. La directora del diari Gara i el director d'Euskaldunon Egunkaria, Mertxe Aizpurua i Martxelo Otamendi, hauran de declarar divendres que ve davant de l'Audiència Nacional en qualitat d'imputats per inducció a l'assassinat. Garzón es basa en l'entrevista publicada per Gara el passat dia 7 a dos encaputxats de l'organització terrorista.

La Fiscalia els acusa d'induir a l'assassinat de l'edil d'UPN, perquè durant l'entrevista una de les preguntes era: «Per posar un exemple, si un grup de regidors d'UPN fes un gest i demanàs a la seva executiva que porti a Euskal Herria els presos de Nafarroa, això suposaria que deixarien de ser objectiu d'ETA?». El fiscal considera que l'assassinat del regidor d'UPN de Leiza José Javier Múgica, que tingué lloc el 14 de juliol de l'any passat, un mes després de l'entrevista, té relació amb les preguntes dels periodistes, ja que casualment fou el primer atemptat contra un membre d'aquest partit polític després de la treva. En la seva primera denúncia, la Fiscalia demanà al jutge que prengués declaració com a imputats als dos directors per responsabilitat subsidiària, emperò Garzón es limità a prendre'ls declaració com a testimonis.

El jutge considerà que prevalia «el dret a difondre la informació per sobre d'una interpretació àmplia del concepte d'apologia» del terrorisme, i destacà que la pregunta relativa als regidors d'UPN no era objectiva, ja que feia entendre als periodistes que els atacs contra aquest col·lectiu estaven d'alguna manera justificats. Després de l'assassinat del regidor d'UPN, la Fiscalia presentà una segona denúncia en la qual s'ampliava l'anterior amb un delicte d'inducció a l'assassinat, encara que Garzón tornà a rebutjar la petició fiscal, ja que considera que amb l'entrevista els directors dels mitjans no indueixen als membres d'ETA perquè matin un regidor, sinó que simplement reprodueixen una voluntat ja presa per l'organització terrorista. Després de la resolució dels recursos presentats pel fiscal, la Secció Primera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional donà la raó al Ministeri Públic contra el criteri de Garzón i ordenà la imputació dels dos directors.

La decisió fou criticada des d'Ajuria Enea. Així, el portaveu del Govern basc, Josu Jon Imaz, advocà per fer prevaler el dret a la informació i a la llibertat de premsa en la imputació. El dirigent basc considera que els periodistes no van poder cometre un delicte de fer una pregunta, ja que la banda terrorista no està pendent d'unes línies publicades a la premsa per decidir els seus atemptats criminals. També des dels altres dos partits polítics socis del PNB a Ajuria Enea, és a dir, EA i IU-EB, com des de Batasuna criticaren la decisió dels jutges. Segons aquestes tres formacions, darrere de la imputació existeix un impuls polític que té el seu origen en el Govern del PP.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.