L'enteniment recent assolit per les carteres d'Interior dels governs central i basc ha començat a donar els seu fruits de manera vertiginosa. Com a continuació de la intervenció de l'Ertzaintza dels dos darrers dies desarticulant el comando Buruntza d'ETA, la Guàrdia Civil va desmantellar ahir el comando Barcelona de la banda, que no ha tingut temps ni tan sols de començar a actuar.

L'operació s'ha resolt amb sis detencions. Entre els arrestats es troben els autors de l'assassinat de l'exministre de Sanitat socialista Ernest Lluch. Tres dels sis detinguts (Fernando García Jodrá, Unai López de Ocáriz i Nerea Bengoa) són membres alliberats o a sou de la banda, i els altres tres (Pedro Àlvarez Fernández de Mendibil, Aurelia Comas Riera i Laura Riera Valenciano) col·laboradors legals, és a dir, no fitxats per la Policia. Com en el cas de l'actuació desenvolupada per l'Ertzaintza contra el complex Euskadi, l'acció es desenvolupà pel temor de les forces antiterroristes que el grup estigués a punt de cometre un atemptat.

La Guàrdia Civil localitzà fa setmanes el presumpte etarra Fernando García Jodrá acompanyat en un vehicle per un altre presumpte etarra, i fins la matinada d'ahir sotmeté a intensa vigilància els sis membres del nou comando Barcelona. Des de la darrera desarticulació del grup terrorista, el passat 11 de gener del 2001, el comando no havia tingut temps de refer la seva estructura. Segons el director general de la Guàrdia Civil, Santiago López Valdivielso, el cop ha arribat fins i tot abans que poguessin actuar. El comando ja estava llest per cometre «una campanya d'atemptats». Segons pareix, els terrorites havien comprat un cossiol molt gros que possiblement volien utilitzar per perpetrar un atemptat els propers dies.

Segons ministre d'Interior, Mariano Rajoy, s'ha evitat que s'instal·làs un «cèl·lula» d'ETA a la capital catalana, i destacà la feina de la Guàrdia Civil contra la banda terrorista que enguany s'ha materialitzat ja amb la desarticulació de set comandos. El titular d'Interior explicà que s'han intervingut 250 quilos d'explosiu (dinamita Titadine), quatre pistoles, un subfusell, detonadors, comandaments a distància, plaques falses i material elèctric i electrònic per a la confecció d'artefactes. Els escorcolls i les detencions s'han duit a terme en tres habitatges de Barcelona i de les localitats barcelonines de Terrassa i d'Argentona.

El ministre explicà el «currículum» dels tres alliberats d'ETA detinguts. Així, va dir que Fernando García Jodrá ja havia fet part del comando Barcelona que va ser desarticulat el gener del 2001. En aquella data, García Jodrá va fugir quan varen ser detinguts Ignacio Krutxaga i Liarni Armendariz. Rajoy va dir que a aquest comando se li imputen els assassinats del regidor del PP José Luis Ruiz Casado, a Sant Adrià del Besòs a Barcelona, el de l'exministre Ernest Lluch i l'assassinat del regidor del PP de Vila de Cavalls, Francisco Cano Consuegra, a més d'altres actuacions. D'Unai López de Ocáriz, el titular d'Interior va dir que és un membre alliberat d'ETA que es va iniciar en activitats de violència al carrer, «va fer part en edat jove d'un comando I de suport a ETA que actuava a Vitòria». L'any 2000 va decidir fugir arran de la desarticulació del comando Araba, igual que va fer la seva companya Nerea Bengoa, també membre alliberada d'ETA.

El conseller d'Interior de la Generalitat, Xavier Pomés, confirmà que Laura Riera pertany al moviment okupa de Tarrassa i que tenia antecedents per resistència a l'autoritat el novembre del 1997. La jove, de 23 anys, havia treballat en l'Ajuntament de la localitat com a substituta d'auxiliar administrativa. A més, Àlvarez Fernández de Mendibil, un altre dels col·laboradors, fou professor de la Coordinadora d'Alfabetització i Euskaldunització (AEK), i és el coordinador cultural de la Casa Basca a la ciutat comtal. Del seu costat, l'al·lota de Peru Àlvarez, Aurelia Comas Riera, també detinguda, treballa com a periodista i exerceix la seva activitat professional en el periòdic El Punt, de Girona. Laura Riera és cosina de la periodista i ambdues són catalanes.

Alegria de la filla de Lluch
Eulàlia Lluch, filla de l'exministre socialista Ernest Lluch, assassinat per ETA el novembre del 2000, expressà ahir la seva «alegria» per l'operació antiterrorista que ha permès detenir l'assassí del seu pare. «Quan he sentit la notícia, he sentit una gran alegria, se m'han posat tots els pèls de punta, m'han baixat les llàgrimes i he plorat d'alegria en saber que han agafat uns assassins», va dir.