El forat de 18.000 milions de Gescartera es deu a la mala gestió de les inversions i a la falta de sort. Aquesta és l'explicació que donà el principal imputat al cas, Antonio Camacho, ahir en la seva declaració a l'Audiència Nacional. Com s'esperava, el principal accionista de l'agència de valors descarregà responsabilitats sobre altres imputats. Així, afirmà que Pilar Giménez-Reyna aconsellà que l'ONCE es convertís en accionista de referència de l'entitat i captà tots els clients de l'Església. La segona declaració voluntària de l'únic imputat en presó pel cas Gescartera ha donat, així com s'esperava, escassa informació nova, però serà útil per continuar la investigació.
En la seva primera compareixença davant la jutgessa Teresa Palacios, Camacho mantingué que els 18.000 milions de pessetes podrien ser als EUA. Ahir assegurà que aquesta quantitat es perdé després d'un cúmul de «mala fortuna continuada i gestions desafortunades» en les inversions d'alt risc realitzades per l'entitat, que es varen veure agreujades per les darreres crisis borsàries dels valors tecnològics.
Durant la declaració, que durà quatre hores i, un fet inusual, s'estigué gravant en un magnetòfon, Camacho contestà les preguntes de la jutgessa i del tinent fiscal anticorrupció, Luis López Sanz, però s'acollí al seu dret a no contestar quan li tocà el torn de preguntes a l'acusació i als advocats defensors. Després de la compareixença de Camacho davant la jutgessa, el seu advocat, Miguel Bajo, explicà que el seu client havia tractat en tot moment de reflotar la mala situació econòmica que arrossegava Gescartera des de la seva creació el 1992, realitat de la qual mai no foren informats els clients.
El lletrat justificà la labor del seu client al capdavant de Gescartera assegurant que «fou una errada, però és un fenomen comú en tot aquell que confia en la seva bona gestió». A més, revelà que la persona de contacte entre Gescartera i els clients de l'Església era Pilar Giménez-Reyna, la mateixa que intervingué en l'entrada de la Fundació ONCE com a accionista de referència. Fonts de la defensa asseguraren que, quan la Fundació entrà a Gescartera, adquirint el 10% a través d'una donació, i com a inversor, en dipositar 750 milions, coneixia la mala situació de la gestora.
