El sindicat Erne, majoritari a l'Ertzaintza, ha remès un informe a tots els grups parlamentaris bascs en el qual demana la creació d'una fiscalia especial contra els delictes de violència al carrer. No obstant això, PSOE, ELA i diferents associacions judicials rebutgen aquesta mesura, argumentant que per a aquesta funció ja hi ha l'Audiència Nacional. Erne, el sindicat majoritari de l'Ertzaintza, afirma en l'informe sobre la kale borroka que els grups organitzats que la practiquen formen part d'ETA. «Estan directament vinculats a l'acció terrorista, són coincidents en els mateixos fins d'opressió i empren mitjans complementaris», assegura l'esmentat informe, publicat ahir per El Correo.

El sindicat assenyala que la direcció de la guerrilla urbana a Euskadi té un «nucli central» format per «tres o quatre persones», generalment homes, d'adoctrinament extremista, captats a l'entorn ideològic d'ETA. En aquest document, crític amb la manera amb què actualment s'encara la violència al carrer, Erne proposa diverses mesures a la vegada que «censura la impunitat de la qual gaudeixen els autors dels actes vandàlics».

Per fer front a aquesta situació, Erne defensa l'adopció de mesures que van «des de la millora dels serveis d'investigació de l'Ertzaintza, amb la creació de fiscalies especialitzades en la violència al carrer, fins a la coordinació «lleial» amb les policies locals i les FSE o el reciclatge dels agents». També subratlla la necessitat de recollir el suport ciutadà, no només per aconseguir informació sinó també per evitar que els ertzaines acabin vivint en guetos. L'informe sosté que un dels objectius de la kale borroka és oferir «una imatge de debilitat institucional davant el fracàs del seu control».